La revolta pagesa que a Catalunya i a l'Unió Europea vivim, posa de relleu dues evidències: que el model ecològic pel qual la UE aposta no és suficient per a garantir la producció dels aliments que el conjunt de la ciutadania demanda i que els acords comercials amb països tercers, no es corresponen amb la qualitat que és exigible als aliments que a Europa es produeixen. S'imposa, doncs, repensar el model per adequar l'estructura de la producció agrícola i ramadera (sòl agrícola i forestal i pastures) a la demanda tot minimitzant els efectes que sobre el territori té el disseny de sòl expansiu que del creixement urbà se'n deriva. Si ens centrem en Catalunya, a despit que l'agricultura ha estat des de sempre un sector productiu econòmic i estratègic de gran valor, el cert és que el creixement demogràfic i el disseny de l'ús del territori, fa que a hores d'ara tinguem ja una dependència d’abastiment alimentari que és superior al 50% amb una clara tendència a augmentar. (veure cartell)