Titols i resum a tot arreu

Estem voltats de lectors
Club de lectura a la Fundació Bosch i Cardellach


Aquest curs 2022-2023 la Fundació Bosch i Cardellach, mitjançant la Secció d’Arts i Lletres, inaugura un Club de Lectura amb la intenció de fomentar algunes de les obres més representatives de la literatura catalana contemporània, pel que fa a la poesia, la narrativa i el teatre. La intenció bàsica és facilitar el gust de llegir de manera atenta i comprensiva; i, alhora, fer lectors entusiastes de les creacions literàries més destacades. Com a club de lectura tindrem sempre un coordinador que ens ajudi tant a entrar a fons en l’obra llegida, com a compartir-ne les diverses interpretacions personals. Ens centrarem el primer trimestre en la poesia; el segon, en la narrativa; i el tercer, en el teatre. Veure programa.


PROGRAMA POESIA

-Dijous 27 d'octubre a les 7 de la tarda
      Salvador Espriu: Cementiri de Sinera (1946).

-Dijous 24 de novembre a les 7 de la tarda
      Maria-Mercè Marçal: Cau de llunes (1977).

-Dijous 15 de desembre a les 7 de la tarda
      Antoni Clapés: Riu brogent (2021). Amb la presència de l'autor.

Sessions dedicades a la poesia que seran coordinades per Jaume Aulet, professor de literatura catalana de la UAB i membre del Col·lectiu Pere Quart. Del que es tracta és que els participants llegeixin un llibre i, entre tots (i amb l’ajut de la persona que coordina), puguem aprofundir la nostra lectura. De ben segur que així aconseguirem treure una mica de suc i gaudir de la poesia, un gènere que ens és molt proper i que sovint, en canvi, ens sembla complex, difícil i allunyat de nosaltres. Ja veureu com no és així.

Informació imporant:
Cal inscripció prèvia a les sessions, telefonant al 93.725.85.64 o bé enviant un correu electrònic a secretaria@fbc.cat. Club de lectura gratuït per als membres de la Fundació Bosch i Cardellach i per als estudiants menors de 30 anys. El preu serà de 5€ per sessió per als no membres. L'horari de cada sessió serà de les 19 a les 20:30h i es realitzaran a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1).


“La lectura és la descoberta personal d’un món que se’ns posa a l’abast per voluntat expressa de l’escriptor. La lectura d’una obra literària és el viatge pel món proposat per l’escriptor i, sobretot, per l’estil i la llengua que ens són oferts. El lector, amb l’acte de la lectura, completa el text i en fa una interpretació sempre personal, intransferible i distinta de la d’altres lectors, de la mateixa manera que el públic d’un concert sent i rep la música a partir de la seva vivència personal.”

(Jaume Cabré, La matèria de l’esperit)



 

Data: 24/11/2022
Hora: 19 : 00
Duració: 3 Setmanes 3 Dies 
Localització: Seu de la Fundació Bosch i Cardellach
Detalls: Llegir més...

El proper dijous 3 de novembre a les 7 de la tarda tindrà lloc a la seu de la Fundació la presentació del llibre de poemes Camí del text (Edicions Poncianes, 2022), de la cantautora i poeta granollerina Ivette Nadal. L'acte estarà presentat per Montse Barderi i, seguidament, Ivette Nadal ens recitarà i cantarà algun dels seus poemes. (veure invitació).

Aquest acte forma part del programa Oliver i Companyia, emmarcat dins del Sabadell Capital Cultural 2024.

 

Data: 03/11/2022
Hora: 19 : 00

El dimecres 26 d'octubre: Segona sessió del curs sobre l'evolució del transport al Vallès (s.XIX i XX)
 

El Vallès en la formació de la xarxa ferroviària catalana (s.XIX)    
Pere Pasqual Domènech
Catedràtic jubilat d'Història Econòmica de la UB, autor de varis llibres, tres d'ells sobre els ferrocarrils catalans.


Abstract

L’exposició s’iniciarà amb  una introducció dedicada a precisar el context en el qual s’inicià la construcció de la xarxa ferroviària catalana, precisant quins van ser alguns dels protagonistes de la formació de les companyies i els seus objectius. Per passar a valorar el caràcter estratègic de l’estret de Montcada per a la sortida de les línies del Pla de Barcelona i, breument, el procés de construcció de les de Saragossa, de França i de Sant Joan de les Abadesses, que van determinar que el Vallès esdevingués una de les comarques amb una xarxa ferroviària més densa.

Per acabar,  es tractarà de l’evolució del tràfic de passatgers i de càrrega de les estacions de Sabadell (línia del Nord) per tal de precisar el  seu respectiu comportament i, en general, les causes explicatives  del seu moviment a llarg termini, així com l’impacte dels ferrocarrils en el desenvolupament econòmic vallesà.

 
Data: 26/10/2022
Hora: 19 : 00
Duració: -6 Setmanes 6 Dies 
Detalls: Llegir més...

CURS SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL TRANSPORT AL VALLÈS (s. XIX i XX)
Octubre- novembre 2022
 
Com us vam notificar, aquest any, el curs d’història del Vallès porta com a títol:  “L’evolució del Transport en el Vallès. (s. XIX i XX)"
Aquest dimecres dia 19 d’octubre a les 7 de la tarda tindrà lloc la primera sessió que constarà de dues parts:

Els camins abans de les carreteres. Esteve Canyameres Ramoneda i Josep Cruells Castellet
Modernitzar el territori: la construcció de carreteres des de fa 200 anys. Teresa Navas Ferrer 


Abstrat de les sessions:

Els camins abans de Carreteres.
Es planteja la reconstrucció històrica aproximada sobre plànols de la xarxa de camins principals que hi havia al Vallès entre les rieres de Caldes i la de Rubí, abans de la construcció de les carreteres i els ferrocarrils, amb la identificació de les dues grans xarxes existents, la polièdrica d’origen antic, sobre tot romà, i la xarxa radial d’època medieval de camins rals i veïnals entre viles i sagreres de pobles. Es fa també una breu revisió de testimonis documentals de l’estat d’aquestes xarxes i les tipologies de camins que les composen, així com que ens ha quedat després de quasi dos segles de  carreteres i ferrocarrils.
Esteve Canyameres Ramoneda, historiador
 
Modernitzar el territori: la construcció de carreteres ara fa 200 anys.
Un viatge enrere en el temps ara fa 200 anys ens permetria veure que el sistema de transports en l’àrea de Barcelona estava constituït pels camins antics, les carreteres reials que s’havien anat construint en el darrer terç del segle XVIII, de forma intermitent i amb prioritat respecte els accessos a la capital, i una activitat creixent de circulació comercial i industrial que demanava una renovació decidida de les infraestructures viàries. Les expectatives de transformar les vies tradicionals existents en carreteres aptes per al pas de tot tipus de carruatges es va començar a concretar amb l’establiment d’una planificació de carreteres bàsiques que va fixar els itineraris de les valls principals dels rius per unir l’anomenada “muntanya de Barcelona”, allà on es trobaven les ciutats manufactureres i intermèdies que eren, juntament amb Barcelona, els indrets més actius de la industrialització. Ara bé, els cicles de la construcció, sovint lents i irregulars, no van estar a l’altura de les expectatives de modernització que requeria el dinamisme dels intercanvis i, en el cas dels corredors de la depressió litoral i prelitoral, van haver d’esperar fins a finals del segle XIX per arribar a assolir un conjunt de carreteres amb servei a la gran majoria de poblacions de tota aquesta àrea geogràfica. Va ser aleshores quan les vies principals juntament amb les de caràcter local i els que es poden anomenar cinturons del Vallès, van anar conformant un sistema adaptat a un trànsit de relativa proximitat que era el reflex de la disseminació de l’activitat econòmica pel territori. El segle XX, amb la irrupció del cotxe, va introduir noves consideracions com el de la mobilitat metropolitana, per projectar unes vies pensades per a altes capacitats de circulació de vehicles, l’execució de les quals no es va portar a terme fins a la gran transformació de l’espai metropolità a partir de la dècada de 1960.
Teresa Navas Ferrer. Doctora en geografia i professora d’història de l’arquitectura i l’urbanisme a la UPC.
 

 
Data: 19/10/2022
Hora: 19 : 00

Inauguració del curs 2022-2023 de la Fundació Bosch i Cardellach

El dijous 29 de setembre a les 7 de la tarda, a la Fundació Bosch i Cardellach, tindrà lloc la conferència del Sr. Pau Vidal: Els covards no sobreviuen. Del català esporuguit al parlant empoderat.
El conferenciant Pau Vidal, és filòleg, traductor i escriptor.

L'acte tindrà lloc a l'auditori del segon pis del carrer d'en Font.
Entrada: carrer d'en Font, 25

veure invitació

Fotografia de Jordi Borràs
 

Data: 29/09/2022
Hora: 19 : 00
Localització: Seu de la Fundació Bosch i Cardellach
La Fundació a debat

El dimecres 21 de setembre a les 7 de la tarda i a la seu de la Fundació, tindrà lloc la primera sessió de "La Fundació a debat".
El Sr. Pere-A. Fàbregas, membre de la nostra Fundació i President Honorari de la Coordinadora Catalana de Fundacions, ens parlarà del funcionament de les fundacions del país i reflexionarà sobre les seves aportacions a la societat.
Després de la seva exposició, s'obrirà un torn de paraules en què els membres de la Fundació Bosch i Cardellach podran realitzar les seves reflexions entorn del paper de la nostra Fundació avui en dia i en el futur proper.
En aquesta sessió hi estan convidats, únicament, els membres d'aquesta Fundació.

(veure invitació)
 
Data: 21/09/2022
Hora: 19 : 00
Localització: Seu de la Fundació Bosch i Cardellach