Cafès científics a Sabadell 2016

L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC), l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, la Fundació Bosch i Cardellach, la Corporació Sanitària Parc Taulí, La Ruda amics de Can Deu per a l’agricultura ecològica i la Unió Excursionista de Sabadell (UES) inicien de nou aquest mes de febrer la quarta edició del programa de Cafès Científics a Sabadell. L’èxit de les edicions anteriors i la voluntat de consolidar aquest cicle a la ciutat ha dut les entitats organitzadores a repetir la iniciativa un any més. Com a novetat, enguany s’ha canviat el dia de realització i la ubicació dels Cafès amb l’objectiu de convocar més públic i millorar el confort dels assistents. Les entitats valoren molt positivament i agraeixen la col·laboració i bona predisposició del bar de l’Estruch en aquests darrers tres anys amb el convenciment que aquestes variacions agradaran al públic assistent.
 
L’objectiu dels Cafès Científics és oferir als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de parlar en un ambient distès i intercanviar opinions sobre temes científics amb un expert de referència. Enguany l'espai escollit per a aquesta conversa entre ciència i societat serà el bar del local de la Unió Excursionista del carrer de la Salut. Ens traslladem al centre i una de les entitats organitzadores obre el seu bar per a aquestes trobades científiques. Amb un cafè, una copa de vi o qualsevol altra beguda a la mà, l’esperit d’aquesta iniciativa és el d’afavorir el debat científic en el marc dels reptes de la societat actual i dels interessos individuals dels assistents. Entreteniment i rigor, debat i conversa: la ciència en clau sabadellenca.
 
De febrer a octubre, un dimarts al mes, a les 7 de la tarda, cadascuna de les entitats organitzadores que fan recerca en ciència, o que tenen com un dels seus objectius afavorir el coneixement de la ciència i dels seus resultats, iniciarà una conversa al voltant d'un tema d’actualitat. La persona convidada exposarà breument el tema i plantejarà als assistents dubtes, preguntes i polèmiques, perquè tothom en pugui aprendre, reflexionar i debatre.


PROGRAMA "Cafès científics. Sabadell, 2016"
 
Les sessions dels Cafès Científics se celebren un dimarts al mes, a les 7 de la tarda, al Bar de la Unió Excursionista de Sabadell (c/ De la Salut 14-16 Sabadell). Les xerrades són gratuïtes.

Durant la xerrada es parlarà de les espècies d’ocells que es troben al Montseny, àrea d’un alt valor natural i catalogada com a Reserva de la Biosfera, que el ponent ha estat estudiant durant més de trenta anys. Després d’una petita introducció sobre les diferents metodologies d’estudi, s’esmentaran les espècies de major rellevància faunística i els patrons de distribució geogràfica associats als requeriments ecològics de les diverses espècies. A més, s’esmentaran les tendències poblacionals i les espècies que han desaparegut o han colonitzat l’àrea des de 1980 fins a l’actualitat. Aprofitarem la xerrada per presentar el llibre “Els ocells del Montseny”.

És cert que venim del mico? I si és així, de quin mico en concret? El pròxim Cafè Científic versarà sobre evolució humana i sobre la posició en l’arbre de la nostra familia de Pliobates cataloniae, nom científic d'una nova espècie d'hominoïdeu de fa 11,6 milions d'anys representada per un esquelet batejat amb el nom de “Laia”. Gràcies a les seves restes, hem sabut que la Laia era una femella adulta de 4-5 kg que s’alimentava de fruits tous i grimpava per les capçades dels arbres penjant-se eventualment de les branques. La seva descoberta, publicada a finals de 2015, va obrir noves hipòtesi sobre com era l'avantpassat comú d'on provenen els humans actuals i els seus parents més propers.
 

La nanotecnologia és un potentíssim camp de recerca en el que conflueixen àrees del coneixement molt diverses: Física, Química, Enginyeria, Biologia, Medicina, Ciències Ambientals, etc. que està produint moltíssims resultats científics i aplicacions innovadores que poden superar molts dels entrebancs que fins ara la ciència ha trobat. Potser el cas més espectacular és el de les aplicacions biomèdiques en la diagnosi i tractament de malalties molt diverses, entre les quals hi ha el càncer. Però no tot queda aquí: les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, els nous materials biocompatibles, la miniaturització de sistemes de control o anàlisi, el tractament i remediació de contaminants, la dispensació de fàrmacs o la cosmètica, són camps d'aplicació de la nanotecnologia. Malgrat aquest enorme ventall d'aplicacions, els coneixements sobre aquest món són encara escassos i no han arribat de forma suficient a la societat. Un exemple, la majoria dels nous descobriments que un diari com la Vanguardia publica en la seva secció de Ciències tenen darrere la nanotecnologia. Calen accions per posar de relleu aquest fet. Ja n'hi ha hagut algunes i d'altres estan en procés però, n'hi ha prou?

El decreixement es resisteix a tancar-se a una definició simple. Com la llibertat o la justícia, el decreixement expressa una aspiració que no es pot limitar a una frase. El decreixement és un marc en el qual coincideixen diverses línies de pensament, imaginaris o propostes per actuar. Aquesta versatilitat és una de les seves principals fortaleses. El decreixement és un rebuig al miratge del creixement i una crida a favor d’una repolitització del debat públic, avui colonitzat pel llenguatge economicista. Decreixement és la hipòtesi que podem «viure bé amb menys i en comú». La gran pregunta que queda és: com?
 

Què és la medicina del son? Què són els trastorns del son, i com afecten la nostra salut i a la nostra vida? Com afecten als adults, als joves i als infants? Com es diagnostiquen i es tracten? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals donarà resposta la Dra. Ma José Masdeu, en el decurs del cinquè ‘Cafè Científic, Sabadell 2016’, que tindrà lloc el proper dimarts, 14 de juny, a les 19 h, al Bar de la Unió Excursionista de Sabadell (UES),  en l’ambient distès i de conversa amb els assistents que caracteritza aquestes trobades.

La Dra. Masdeu, pneumòloga i experta en Medicina del Son, és la responsable de la Unitat del Son de la Corporació Sanitària Parc Taulí, acredita per la Sociedad Española de Neumología i Cirugía Torácica  com a unitat multidisciplinària d’alta complexitat, amb la categoria d’excel·lent.
Els trastorns del son són cada vegada més prevalents a les societats modernes, i no només afecten les persones adultes, sinó que cada cop més hi ha més infants i joves que els pateixen. La privació crònica del son (dormir menys de 7 hores diàries), que afecta a un 25% de la població general, està estretament relacionada amb un major risc de patir diabetis  i obesitat, amb un baix rendiment professional i acadèmic i amb un risc més alt de patir accidents. En segon terme, els trastorns específics del son, com les apnees, l’insomni, la narcolèpsia o les cames neguitoses, poden arribar a tenir importants conseqüències en la vida i en la salut de les persones.
El problema comença a ser una font important de preocupació també en la població infantil i juvenil, especialment agreujada per l’ús dels dispositius electrònics que alteren el cicle normal del son.

A la Unitat del Son del Parc Taulí, a on es realitzen anualment 1.600 estudis del son, es disposa de professionals experts i de l’equipament tecnològic més avançat per a l’estudi de tot tipus de trastorns del son. Un 60% dels estudis es fan a domicili, el que permet optimitzar els recursos de la Unitat i arribar a una franja més àmplia de població.
 

Els planetes més propers a la Terra són Venus i Mart. Venus és absolutament inhòspit i inhabitable; en canvi Mart és un planeta més amistós per a nosaltres, i amb tota seguretat el proper astre que trepitjarem els humans.
Ja fa anys que estem explorant el planeta Mart amb sondes que el sobrevolen i amb rovers que es mouen per la seva superfície. Dues tècniques que es complementen a la perfecció. Les sondes obtenen fotografies a gran alçada del planeta, estudien les seves grans estructures i en fan mapes. Els rovers es mouen per la seva superfície, estudien la seva geologia, la seva atmosfera i, busquen possible vida actual o restes de vida fòssils.
En aquest cafè científic parlarem de tot això, de l’estat actual d’aquestes exploracions i del fútur més proper. Pot haver-hi vida a Mart? Trepitjarem aviat els humans aquest planeta? Per què encara no hi hem anat? 
 

Les abelles són una espècie fonamental per la vida, Salvador Granero, ensenya el món de les abelles i ens parlarà de la problemàtica actual per la seva supervivència, les dificultats en que es troben i com la manca de pol·linització pot afectar a la vida.