A càrrec de Josep Ramoneda Molins
Presentat per Carme Forcadell Lluís
Dimecres 3 d’abril a les 19h

A càrrec de Plàcid Garcia-Planas Marcet
Presentat per Mitzi Kotnik Segalà
Dimecres 10 d’abril a les 19h

A càrrec de Genís Roca i Verard
Presentat per Sílvia Bravo Gallart
Dimecres 17 d’abril a les 19h

A càrrec de Carme Trilla Bellart
Presentada per Montse Llonch Casanovas
Dimecres 24 d’abril a les 19h

 

Aprofitant el 125è aniversari del naixement de Joan Oliver i de Francesc Trabal, així com el 120è aniversari del d'Armand Obiols, la Secció d'Arts i Lletres ha volgut elaborar un cicle on a través de diferents conferències aprofundirem en la vida i obra dels membres de l'anomenada Colla de Sabadell.

La Colla estava liderada pels escriptors Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols; però també hi van tenir una presència important els artistes Antoni Vila Arrufat i Ricard Marlet, el periodista Lluís Parcerisa, l’advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga. El seu lema: “Estem voltats de pocavergonyes”. Al costat de la pràctica d’un humor provocatiu, descordat i crític, sobretot en les pàgines del "Diari de Sabadell", la Colla es va implicar en empreses de gran ambició cultural, com les Edicions La Mirada (1924). (veure cartell)
 

A càrrec de Marc Comadran
Dijous 2 de maig a les 19h
Es proposa una anàlisi dels orígens del Grup de Sabadell, incidint en el tipus de relació que els seus principals impulsors, Francesc Trabal, Joan Oliver i, especialment, Armand Obiols, estableixen amb d'altres escriptors i colles en els primers anys decisius, sobretot en el període entre 1918 i 1925, quan l'evolució del Grup de Sabadell és més remarcable en relació amb la tradició local.

 

A càrrec de Maria Campillo
Dijous 9 de maig a les 19h
Novel·lista, periodista i activista cultural. Amb uns articles, plens d’un humor propi, festiu i crític, al "Diari de Sabadell", aconseguirà anomenada, amb el seu nom real o amb el pseudònim Senyor Banyeta. Té un veritable impacte el seu llibre "L’any que ve" (1925), que recull un conjunt d’acudits il·lustrats per ell mateix i per gairebé la totalitat dels membres de la Colla. Alhora, és el factòtum i animador principal de l’Associació de Música. Assaja la incorporació de l’humor, d’un peculiar punt de vista i de tècniques narratives originals a una sèrie de novel·les seves, com "L'home que es va perdre" i "Vals", que han esdevingut canòniques de la literatura catalana del segle XX. Durant la guerra, forma part activa de l'Agrupació d'Escriptors Catalans i participa en l'organització del Servei de Biblioteques al Front. Finalment, optarà per l'exili a Xile, on restarà fins a la mort.

 

A càrrec de Mercè Ibarz
Dijous 23 de maig a les 19h
Armand Obiols, pseudònim de Joan Prat i Esteve, és un dels membres més preparats intel·lectualment de la Colla. Ben aviat, el 1919, publica els primers poemes. I és encara molt jove quan esdevé corresponsal de "La Veu de Catalunya" i escriu cròniques que signa com a White. De seguida, excel·leix en la crítica literària més rigorosa i implacable. Té la voluntat de construir una cultura catalana moderna amb una literatura “normal”, equiparable a l’europea. La contundència, la ironia i el to punxant dels seus articles li crea molts enemics. L’any 1928 enceta la secció “Buirac”, a les pàgines de "La Nau", que el convertiran en una veu crítica, aguda i autoritzada. Arribada l’època republicana, intervé en el periodisme polític i escriu editorials lúcids, d’una actualitat sorprenent. L'any 1938 serà cap de redacció d’una etapa brillant de la "Revista de Catalunya" i no deixa d’implicar-se en l’Agrupació d’Escriptors. Exiliat a França, viurà l’ocupació nazi. A partir de 1951 fins a la mort farà de traductor d'organismes internacionals a París, Ginebra i Viena.

 

A càrrec d'Anton Carbonell
Dimecres 29 de maig a les 19h
Joan Oliver participa plenament en les activitats de la Colla, però també s’interessa per la política cultural. En els anys de la Colla creix com a narrador i dramaturg i, sobretot, com a poeta. Al llarg dels anys trenta consolida una obra poètica personal, per a la qual adopta el pseudònim Pere Quart, i enforteix el seu projecte teatral. Durant la guerra manté una posició activa en la lluita contra el feixisme i a favor de la supervivència de Catalunya, que s’expressa en el teatre i en la reivindicació d’una poesia de combat. Retornat a Catalunya el 1948 de l’exili a Xile, participa en la resistència cultural sota la dictadura i en l’activisme antifranquista. La seva poesia esdevé molt crítica amb la realitat social i política del país i es converteix en un dels poetes més destacats del segle XX.

 

 
El reconegut arquitecte Josep Puig i Cadafalch fou també un reputat arqueòleg, historiador de l'art i urbanista. Però fou també un destacat polític, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i sobretot segon president de la Mancomunitat del 1917 al 1923, des d'on desenvolupà una important tasca de projecció internacional de Catalunya fins ara desconeguda. Un política pionera que desenvolupà també en altres moments i facetes de la seva vida. (veure cartell)

 

 
Parlar de memòria democràtica significa parlar de drets humans. La memòria té una dimensió historiogràfica i narrativa però també jurídica. Per aquesta raó recentment el dret (català, espanyol i europeu) cada cop conté més referències al passat recent. (veure cartell)

Dia: dimecres 15 de maig
Hora: 19h
Lloc: seu de la Fundació Bosch i Cardellach
Preu: gratuït