El proper dia 26 es presentarà a la Fundació el llibre Quan els obrers van ser els amos: una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976, de Xavier Vinader. Amb l'assistència de Xavier Domènech, autor del pròleg, Jose Luis Valdivieso, membre de la Comissió Interramos i l'autor del llibre.
|
Quan els obrers van ser els amos: Una setmana de vaga general política a Sabadell el febrer de 1976
La darrera setmana de febrer de 1976, els obrers es van convertir en els veritables amos dels carrers de Sabadell. Quatre mesos després de la mort del general Franco, aquesta ciutat va ser l’escenari d’una veritable “ruptura” entre les estructures municipals del règim feixista i la població que volia recuperar les llibertats i exigia l’amnistia per a tots els exiliats i detinguts polítics. La vaga general que va esclatar el febrer de 1976 va ser la resposta ciutadana contra l’abús de poder d’un Consistori prepotent i desacreditat. Quan els obrers van ser els amos recull aquells fets amb tot el detall, i el seu autor aporta dades, fotografies i documents inèdits, alhora que dóna veu als seus protagonistes, en definitiva, a tot el poble de Sabadell.
SABADELL, 19 FEBRER 1976 - 20,25 HORES
“Em trobava, amb un grup de set o vuit persones, a l’entrada del passatge que comunica el passeig de Manresa amb el carrer de Sant Antoni, al costat de la llibreria Sabadell, quan va començar una petita manifestació al carrer de les Valls i un nombrós grup de policies amb cascs, escuts, fusells i tot l’equipament va començar a pujar pel centre del passeig. De sobte, i sense cap avís, els dos que anaven darrere de l’escamot policial van saltar les tanques protectores i es van dirigir cap a nosaltres. Vaig sortir corrents com tothom, però com que era dels últims, tenia els dos policies a pocs metres. Aleshores un d’ells —això m’ho van explicar després— va posar un genoll a terra, va apuntar i va disparar amb el fusell una pilota de goma. Només vaig sentir una mena de gran explosió quan començava a pujar els graons que hi ha al nal del passatge i em vaig quedar sord del tot. Era com si em quedés paralitzat, veia com queia i no ho podia evitar, només vaig pensar «quina hòstia et fotràs», quan vaig arribar a terra no vaig sentir dolor, vaig caure de morros i vaig perdre el coneixement.” (De la declaració de Manuel Rodríguez Arcos a l’autor)
[Text extret de la coberta del llibre]
La darrera setmana de febrer de 1976, els obrers es van convertir en els veritables amos dels carrers de Sabadell. Quatre mesos després de la mort del general Franco, aquesta ciutat va ser l’escenari d’una veritable “ruptura” entre les estructures municipals del règim feixista i la població que volia recuperar les llibertats i exigia l’amnistia per a tots els exiliats i detinguts polítics. La vaga general que va esclatar el febrer de 1976 va ser la resposta ciutadana contra l’abús de poder d’un Consistori prepotent i desacreditat. Quan els obrers van ser els amos recull aquells fets amb tot el detall, i el seu autor aporta dades, fotografies i documents inèdits, alhora que dóna veu als seus protagonistes, en definitiva, a tot el poble de Sabadell.
SABADELL, 19 FEBRER 1976 - 20,25 HORES
“Em trobava, amb un grup de set o vuit persones, a l’entrada del passatge que comunica el passeig de Manresa amb el carrer de Sant Antoni, al costat de la llibreria Sabadell, quan va començar una petita manifestació al carrer de les Valls i un nombrós grup de policies amb cascs, escuts, fusells i tot l’equipament va començar a pujar pel centre del passeig. De sobte, i sense cap avís, els dos que anaven darrere de l’escamot policial van saltar les tanques protectores i es van dirigir cap a nosaltres. Vaig sortir corrents com tothom, però com que era dels últims, tenia els dos policies a pocs metres. Aleshores un d’ells —això m’ho van explicar després— va posar un genoll a terra, va apuntar i va disparar amb el fusell una pilota de goma. Només vaig sentir una mena de gran explosió quan començava a pujar els graons que hi ha al nal del passatge i em vaig quedar sord del tot. Era com si em quedés paralitzat, veia com queia i no ho podia evitar, només vaig pensar «quina hòstia et fotràs», quan vaig arribar a terra no vaig sentir dolor, vaig caure de morros i vaig perdre el coneixement.” (De la declaració de Manuel Rodríguez Arcos a l’autor)
[Text extret de la coberta del llibre]
Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 1947) ha treballat al Diari de Sabadell, Europa Press, La Vanguàrdia, Mundo Diario, Tele/eXprés, Mundo, Primera Plana o Interviú, entre altres publicacions. Ha estat president internacional de Reporters sense Fronteres i ha rebut la Creu de Sant Jordi (2007), la Medalla de la Ciutat al Mèrit Periodístic de l’Ajuntament de Sabadell i la Ploma d’Or de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (2011). És columnista de la revista El Temps i col·labora setmanalment a COM-Ràdio.
Més informació
Xavier Vinader a la Viquipèdia
Presentació del llibre: Xavier Vinader, periodisme i compromís a la Fundació
Informació sobre la Vaga General
Pagès Editors
Reportatge de TV1 sobre la Vaga a Sabadell
