Titols i resum a tot arreu

El Vallès abans, durant i desprès de la Guerra de Successió

La Fundació i la Universitat Autònoma de Barcelona amb la coordinació de centres d'estudis del Vallès han organitzat un curs en forma de cicle de conferències dins el context de commemoració dels esdeveniments de 1714 amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement històric de la Guerra de Successió i dels anys anteriors i posteriors a la comarca del Vallès. 

La Universitat Autònoma de Barcelona, amb la voluntat decrear punts de trobada entre la universitat i el seu territori,el Vallès, per a la difusió de la recerca històrica i dins el context de commemoració dels esdeveniments de 1714 al nostre país, ha establert col·laboració amb la Fundació Bosch i Cardellach, centre d’estudis locals i comarcals de Sabadell, per crear un projecte destinat a aprofundir en el coneixement històric comarcal de la Guerra de Successió i dels anys anteriors i posteriors a aquest conflicte que va afectar de manera molt transcendent la història de Catalunya. Compta també amb la col·laboració dels Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Les activitats de la commemoració del Tricentenari (1714- 2014) tenen voluntat institucional però també de divulgació de la recerca acadèmica. I amb aquest motiu l’acció central és l’organització d’un curs en format de cicle de conferències destinat a professors, estudiants i a la ciutadania en general. L’acte inaugural comptarà amb la conferència del Dr. Antoni Simón Tarrés, catedràtic d’Història Moderna de la UAB i especialista en aquest període.

El curs constarà de sis sessions, amb dues conferències a cada sessió a càrrec d’historiadors, especialistes en l’època i en el coneixement del nostre territori, que oferiran les seves recerques en clau vallesana. La Fundació Bosch i Cardellach ha concretat aquest projecte amb la col·laboració d’una comissió científica formada per centres d’estudis del Vallès Occidental i del Vallès Oriental.


Inscripcions: Secretaria de la Fundació Bosch i Cardellach de dilluns a dijous, de 16 a 21 h i divendres de 9 a 14h o trucant al tel. 93 725 85 64 o per mail fbc@fbc.cat.
El professorat: Xarxa telemàtica educativa de Catalunya




 

Programa

 

8 d’octubre, 12 h, Sessió Inaugural

 
Sessió Inaugural a la Universitat Autònoma de Barcelona, sala d'actes del Rectorat.
Parlament a càrrec del Sr. Miquel Calçada, comissari de la Generalitat de Catalunya per a l'organització dels actes commemoratius dels 300 anys dels fets de 1714.
Conferència La Guerra de Successió i el model d'estat unitarista espanyol. Visions interpretatives, a càrrec del Dr. Antoni Simón Tarrés, Catedràtic d’Història Moderna de la UAB.


Del 15 d’octubre al 12 de novembre, dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. 
 

15 d’octubre

  • La Guerra de Successió al Vallès Oriental: entre la llibertat i la submissió. Jaume Dantí, Centre d’Estudis de Granollers i Universitat de Barcelona.
Per la situació del Vallès Oriental, com a lloc tradicional de pas des de França per Girona i cap a l’interior de Catalunya i situat entre Vic i Barcelona, va resultar un escenari on s’hi van manifestar tots els aspectes que van caracteritzar la Guerra de Successió: la memòria de fets precedents com la revolta dels Barretines i els darrers conflictes entre la monarquia hispànica i la francesa; les diferents causes per al decantament cap el bàndol austriacista o el borbònic; la incidència d’alguns capdavanters austriacistes com els Perpinyà de Granollers; les conseqüències del pas dels exèrcits; la dificultat de manteniment de l’exèrcit austriacista; la resistència a la repressió borbònica, tant militar com fiscal; i els efectes de la Nova Planta, que malgrat tot no impedirien la recuperació a partir de 1720. El Vallès va fer costat a l’Arxiduc de manera majoritària, excepte els pobles de la jurisdicció del comte de Centelles i aquells amb més vinculació amb capdavanters Barretines. 

Jaume Dantí Riu
És doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona i catedràtic en la mateixa institució. Investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB i director del Centre d’Estudis de Granollers, és també l’investigador principal del projecte de recerca  “La xarxa urbana catalana i les relacions transpirinenques als segles XVII i XVIII”. Actualment és el coordinador del programa de doctorat “Societat i Cultura” de la Facultat de Geografia i Història de la UB. I és el nou director del Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.
  • De mercès reials a exilis polítics. Domènec Miquel, Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat.
Quan baixem al detall, la Guerra de Successió té clars exemples de guerra civil. Al llarg de la contesa, el Monestir de Sant Cugat del Vallès va ser regit per dos abats. Ambdós van ser presidents de la Generalitat, els números 110 i 120. Ambdós van veure recompensada la seva tasca amb la mercè reial de ser proposats per un càrrec eclesiàstic superior al que tenien. I, ambdós també, per culpa d’aquest càrrec acabaran a l’exili. Baltasar de Montaner va ser elevat  a abat de Sant Cugat per Carles II. Després, Felip V el nomenà bisbe de Vic i ha de marxar a l’exili madrileny. Solanell, abat de Sant Pere de Galligants fou promocionat a abat de Sant Cugat per l’Arxiduc i Felip V, i sobretot alguns monjos, el foragitaren del monestir, fins la Pau de Viena, el 1725.

Domènec Miquel i Serra
Nascut a Sabadell, encara que de família santcugatenca, va estudiar arqueologia i història a la Universitat de Barcelona, on també ha exercit de docent d’història econòmica i, a la UPC, de professor d’història de la ciència i la tècnica. Com arqueòleg ha col·laborat en diverses campanyes d’excavació a Catalunya i el País Valencià.
Dins el món dels museus ha realitzat nombrosos projectes museològics, museogràfics, i comissariat exposicions. Ha estat membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat i coordinador de la Comissió Tècnica de Museus locals. És membre del Consell Internacional de Museus.
Com a historiador ha treballat en els camps de la història econòmica i de la ciència, així com en temes locals, amb més d’una cinquantena d’articles publicats i participat en quasi igual nombre de congressos i altres reunions.
Actualment és membre del Consell de Cultura de Sant Cugat, del Consell Consultiu del Parc de Collserola, director de la revista Gausac i president de la Fundació Sant Cugat.

 

22 d’octubre

  • La Guerra de Successió a Terrassa. Marc Ferrer i Murillo, Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.
Dins la historiografia que existeix al voltant de la Guerra de Successió, des de principis del XVIII fins els nostre dies, pràcticament no hi ha cap estudi ni treball publicat que faci referència als fets esdevinguts en la vila de Terrassa entre 1697-1720. És per això que cal fer esment i donar a conèixer a fons i d’una manera detallada els fets bèl·lics, les conseqüències político-socials i econòmiques que van repercutir a Terrassa durant i després de la guerra, així com els seus principals protagonistes.

Marc Ferrer i Murillo
Nascut a Terrassa (1974) i llicenciat en Història per la UAB (2005). Membre de la junta del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa. Treballa a la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i és bomber voluntari. És co-autor de dos llibres d'història relacionats amb els bombers: "Història del Cos de Bombers de Terrassa" (2004)  i "Bombers de Catalunya: història i present".
Sobre la Guerra de Successió a Terrassa, va fer la tesina de llicenciatura titulada: Canvi de poder a Terrassa. Dels Àustries als Borbons. (UAB setembre 2001). L'any 2002 va publicar a la revista Terme, l'article "El cas dels germans Bru: dos ciutadans honrats de Barcelona, segrestats a Terrassa per un escamot autriacista l'agost de 1713". Ha donat diverses conferències sobre la Guerra de Successió a Terrassa, i s'ha especialitzat en aquesta temàtica. Assessora històricament a la "Comissió 4 de setembre". Enguany publicarà un llibre d'investigació sobre la Guerra de Successió a Terrassa.
 
 
  • Cartes del duc de Berwick als consellers de Sabadell (21 juliol 1714 - 7 d'octubre 1714). Josep Abad i Sentís, Fundació Bosch i Cardellach.
A l'Arxiu Històric de Sabadell (G82 23. Cartes del duc de Berwick) es guarden les cartes que el duc de Berwick va adreçar als consellers de la vila de Sabadell en el context del setge i posterior presa de la ciutat de Barcelona. Són un total de 14 cartes  que, cronològicament, van del 21 de juliol al 7 d'octubre de 1714.
A nivell local, aquesta correspondència ens mostra com els consellers de Sabadell passaren d'un austriacisme militant durant tota la guerra (encara en la Junta de Braços de juliol de 1713 el representant de la vila de Sabadell vota a favor de la resistència a ultrança), a una actitud de col·laboracionisme en els mesos finals d'aquesta. Actitud que obeeix a la situació desesperada a tots nivells -econòmic, polític i militar- en què es trobava immersa la vila de Sabadell els mesos finals de la guerra.
Alhora, i nivell nacional, aquesta documentació ens mostra explícitament com el comandant en cap dels exèrcits borbònics amenaça els pobles que no es sotmetin a l'autoritat de Felip V amb castigar-los amb l'últim rigor, saquejant-los i cremant-los. 

Josep Abad i Sentís
Llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, l'any 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2002 publica la tesina "Les municipalitats catalanes davant la guerra Patriòtica o dels Segadors: el cas de Sabadell", que dóna lloc l'any següent al llibre "La vila de Sabadell davant la guerra Patriòtica o dels Segadors (1598-1659)".
Ha publicat articles a les revistes Manuscrits, Arraona, Recerca, Terme... Ha realitzat transcripcions per a la Fundació Bosch i Cardellach i per al Palau Güell.
El 2012 i principis de 2013 col·labora en l'apartat d'història del programa "A bona hora" de Ràdio Sabadell. El 2013/14 coordina el dossier temàtic de la revista Arraona sobre Sabadell durant la guerra de Successió i l'època Moderna.
Actualment està fent una recerca sobre Sabadell a l'època de la guerra de Successió.
 

29 d’octubre

  • La Guerra de Successió a Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat. Miquel Sánchez, Grup d’Estudis Les Feixes, Cerdanyola.
La recerca s’inicia amb l’animadversió dels pagesos vallesans vers gascons i gavatxos en general, per estendre’s després als soldats francesos i castellans que, al llarg de la Guerra dels Segadors i les posteriors contra França, ompliren de greuges la contrada. L’oposició als soldats exacerba les posicions, agreujades per casos de pillatges i violències i per les talles i altres imposicions derivades del conflicte.
S’estudia el cas dels Marimon i el castell de Cerdanyola, fervorosos filipistes i la majoria de masos, austriacistes, com els de Sans, Santjoan i Torre Joana, de Montcada; Cordelles, Catà i Palau de Valldaura, de Cerdanyola; i Busquets, de Sant Cugat. Els austriacistes assenyalats que s’estudien són els Desvalls, els Sans, els Erill, els Cordelles, els Catà, etc. També l’ús dels camins de muntanya i els diferents encontres bèl·lics entre les dues forces contendents amb baixes entre 20 i 70 morts. S’acabaria amb unes conclusions finals de la recerca.

Miquel Sánchez
Enginyer i doctor en Història. Ha publicat Història de Cerdanyola (1977-84) (7 volums), Orígens històrics del Vallès (segles X-XI),(1992), La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola, 1931-1939 (1993), Sant Iscle de les Feixes: Història d’una parròquia de muntanya (segles X-XIX), dins de “Mil·lenari de Sant Iscle...(995-1995)”, Viena, 1996; Can Fatjó del Molí, 1144-1987. PTV, 1999; El Cister: i al principi fou Valldaura. Sta Mª Valldaura, 1150-1169. Cossetània. 2001; Història de Cerdanyola. Dels origens al segle vint. Ed. Montflorit i Ajunt. Cerdanyola, 2005; Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova (1906-2006), amb “Sant Martí de Cerdanyola. D’església romànica a parròquia urbana”. Ed. Casals. Barcelona, 2006; i Can Fatjó dels Xiprers. Edic. Forum-Grama. Cerdanyola, 2012.
 
  • Lluita antisenyorial a Santa Perpètua de Mogoda a la fi de la Guerra de Successió. Carles Díaz Martí, Cercle de Recerques i Estudis Mogoda.
L’allotjament ja havia estat un dels motius de revolta a mitjans segle XVII, amb l’estada de tropes castellanes a les terres catalanes. Durant la Guerra de Successió també va generar tensions. El fet que ocuparà al professor Díaz es concreta en l’aixecament vilatà que el 16 de maig del 1713 va forçar l’apertura del castell de Mogoda a l’allotjament de tropes austriacistes. Al voltant de cent homes, dones, joves i nens proveïts de pistoles, escopetes, bastons i lluquets van dirgir-se als masos de Mogoda per a forçar al masover dels cartoixants de Montalegre a compartir amb la pagesia local el feixuc pes de sostenir sobre el terreny les tropes de l’Arxiduc i els seus familiars i acompanyats.
 
La munió de gent que va protagonitzar aquest aixecament anti-senyorial és molt rellevant, cent persones, si ho correlacionem amb una població local de 202 ànimes en aquell any. Al moviment van afegir-se veïns de Martorelles, Sant Fost i Cabanyes, els altres pobles de l’antiga baronia de Mogoda de la qual era titular la cartoixa. Aquesta havia fet valer durant tot el conflicte el seu privilegi nobiliari i com a monestir d’exempció de sostenir tropes. Tot el pes, d’aquesta manera, va recaure sobre la pagesia. Després d’un seguit de topades, cada moment que calia recollir soldats i cavalleries, les autoritats locals van posar-se al capdavant de la revolta i van dirigir-la per tal de forçar el repartiment de les càrregues econòmiques de la guerra entre els poderosos i la gent del poble.
Aquesta és la història del conflicte i com les noves autoritats borbòniques li donarien solució als tribunals.

Carles Díaz Martí
És llicenciat Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB) i diplomat en Estudis Avançats (Història) per la UB.
La seva recerca històrica se centra en el món monàstic, sobretot dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra i Santa Maria de Montalegre. Està realitzant un tesi doctoral sobre els monestirs jerònims catalans durant l’edat mitjana.
Ha publicat diversos articles de revista i els següents llibres:  "La població d’Alella als segles XVI, XVII i XVIII" (Ajuntament d’Alella, 2006),  "Bertran Nicolau, fundador de Sant Jeroni de la Murtra" (Museu de Badalona, 2006), "La primera crònica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1413-1603) de Francesc Talet"  (Fundació Noguera, 2013).
Com a activitat paral·lela destaquem:  guia del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1999-2006) i Inventari de la Col·lecció de Pergamins de l’Arxiu Històric del Centre Excursionista de Catalunya.
 

5 de novembre

  • Sociabilitat a la vila de Sabadell abans i després de la Guerra de Successió. Josep Alavedra Bosch, Fundació Bosch i Cardellach.
Malgrat els estralls de la Guerra de Successió a Sabadell, el segle XVIII representarà per a la vila una època de transformació accelerada. Amb tot, la comunitat de la vila continuarà a redós de l´església de sant Feliu articulant la seva participació social, principalment, través de les associacions confraternals i gremials, les quals donaven un sentit de pertinença des del seu gran desenvolupament a mitjan del cinc-cents.

Josep Alavedra Bosch
Historiador, ha estat professor d’història contemporània a la UAB. Col·laborador a diversos mitjans, autor de varis articles, ha publicat ,entre d’altres: La Guerra de la Independència en España, edNabla (Barcelona) amb altres autors i Confraternities: the sociability of lay people despite the Council of Trent  a Edizione della Normale (Pisa). La seva recerca gira entorn de la sociabilitat pre-liberal.
 
  • Transformacions agrícoles i urbanes a Santa Perpètua de Mogoda a finals del segle XVIII. Esteve Canyameres, Cercle de Recerques i Estudis Mogoda.
El desenvolupament de la xarxa de carrers i cases de Santa Perpètua de Mogoda que, més enllà de la sagrera eclesiàstica van anar configurant el poble del segle XIX, té el seu origen en la revolució agrícola que des de finals del s.XVII s’anava produint. De fet, la Guerra de Successió va ser un parèntesis en el procés. Una vegada superat el conflicte, creix la producció agrícola, creix la població, s’estenen els nous productes americans, els propietaris de la zona fan inversions en obra civil, les mines que n’eren veritables transvasen d’aigua entre les conques  aqüíferes de la riera de Caldes, la riera de Polinyà i la riera de Santiga.
La prosperitat d’alguns masovers els va portar a adquirir casa al poble, la necessitat d’alguns propietaris de vendre terrenys a prop de la vila va facilitar aquestes compres i així les noves construccions van anar donant forma a un nou poble, més gran, més pròsper.
La conferència segregarà de l’estudi general, molt més ampli, el període del segle XVIII, amb el seu preludi del XVII.  L’anàlisi de Canyameres ens permetrà conèixer amb detall aquest procés, posant nom als protagonistes ates el domini que de les biografies dels masos, masies i masoveries de Santa Perpètua de Mogoda en té.

Esteve Canyameres
Va publicar l’any 2009 les conclusions d’uns quants anys de recerca sobre l’evolució de l’agrícola poble de Santa Perpètua de Mogoda. L’obra du el títol de "Masos, Masies i Masoveries", i el subtítol sintetitza l’anima del contingut: "estudi de l’agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX)", l’evolució de l’economia feudal enllaçava amb l’evolució de la societat local, l’església i les sagreres com a nucli de formació del nucli urbà.
 

12 de novembre

  • La Nova Planta municipal: canvis institucionals i hisendístics. Jordi Casas, Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat.
Es tracta d’exposar, emmarcat en els canvis institucionals que ja són coneguts, els canvis que es van produir en les hisendes municipals catalanes a partir e 1718, però especialment a partir de 1760. Uns canvis que representen un gir copernicà en la gestió dels fons municipals, ja que es passa de la més absoluta autonomia a una estricta dependència jeràrquica i un control exhaustiu dels ingressos i les despeses, a partir d’uns reglaments municipals que es volen permanents en el temps.

Jordi Casas i Roca
Doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives (1994). Membre del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i del consell redactor de la revista Gausac. Ha centrat la seva recerca en el segle XIX i, en concret, en la hisenda municipal. Ha publicat articles sobre el tema a la revista Gausac i presentat algunes ponències i comunicacions en congressos d’àmbit català i espanyol (III Congrés Internacional d’Història de Catalunya de L’Avenç, IX Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, seminari sobre frau fiscal de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo,...). Ha publicat el llibre “Els barris dels nous catalans” (Grup d’Estudis Locals, 2012) i el llibre col·lectiu “Història de Sant Cugat” (2006). Té en curs de publicació una història de la hisenda municipal catalana.
 
  • Sentmenat al segle XVIII: visió local de la Guerra de Successió i l'aplicació dels Decrets de Nova Planta. Lluís Solà Martí, Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat.
La caiguda de Barcelona va comportar, com sabem, la pèrdua de totes les institucions i drets catalans, cosa que es va reflectir per escrit en el Decret de Nova Planta de 1716.
El cadastre de Patiño va ser una eina administrativa i alhora repressiva, per poder valorar el patrimoni de bens immobles i rústics de cada lloc, on es van afegir els bens industrials i de bestiar de càrrega per tal d’establir la quantitat a pagar en concepte de tribut per a la producció de bens per part de cadascú i fer d’aquesta manera una valoració aproximada del que acabaria aportant el Principat a l’Estat. El cadastre de Sentmenat va ser fet al juny de 1716, l’original, sortosament, es conserva degudament restaurat a l’Arxiu Municipal de la població i ens permet fer un retrat detallat del que seria potser l’embrió de la  vila que avui tots coneixem. Aquest consta de cent trenta una planes i es va fer seguint el guió de trenta dues preguntes que havien de respondre arreu del Principat tres personatges de cada població destinats a tal fi, que fossin de confiança de les autoritats del moment i amb uns coneixements mínims per poder fer-ho. Entraríem en un anàlisi del cadastre de Sentmenat en dades econòmiques i socials tot seguint el fil de les 32 preguntes. 

Luís Solà Martí

Graduat Multimedia per la UOC, diplomat en Ciències Empresarials per la UB i ha realitzat estudis de Marketing per Artur Ericson. Treballa a Laboratoris del Dr. Esteve, S.A.  de Barcelona des de l'any 1970, actualment exercint com a Tècnic consulting de sistemes d'informació comercial.
Entra l'any 2007 al Grup d'Amics del Museu Arxiu de Sentmenat on desenvolupen diferents tasques d'estudi i difusió dels fons històrics del poble, així com la defensa i dinamització del seu patrimoni històric en conjunt, amb la publicació de la revista Serra-llosa, exposicions, visites guiades per punts d'interés i del Castell, creació d'una exposició museística permanent dedicada a l'entorn de la pagesia i amb especial incidència en l'origen i desenvolupament urbà de la població.
 



Paral·lelament a les sessions del curs s’han previst tres sortides relacionades amb el període estudiat: Terrassa durant els fets de 1714; Cases pairals de Montcada i Cerdanyola; i Castell de Mogoda, a Santa Perpètua. Les sortides seran en dissabte al matí, d’11 a 13.30h aproximadament; i les dates es concretaran a l’inici del curs.


Inscripcions: Secretaria de la Fundació Bosch i Cardellach de dilluns a dijous, de 16 a 21 h i divendres de 9 a 14h o trucant al tel. 93 725 85 64 o per mail fbc@fbc.cat.
El professorat: Xarxa telemàtica educativa de Catalunya




Comissió Organitzadora:
Centre d’Estudis de Granollers.
Centre d’Estudis Històrics de Terrassa.
Cercle de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua.
Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell.
Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat.
Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola.
Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat.
Societat Catalana de Genealogia.

Entitats promotores
Universitat Autònoma de Barcelona.
Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell.
Serveis Territorials al Vallès Occidental del Departament. d'Ensenyament de la Generalitat.

 

Comparteix

Activitats previstes