La Secció de Territori i Urbanisme organitza una conferència de l'arquitecte Jaume Bach on es mostraran obres d'aquests darrers anys en contextos diferents i contrastats, per exemple del redisseny del presbiteri de la Catedral de Parma, per tal de fer evident les vies d'intervenció i les estratègies formals i conceptuals de la seva arquitectura.
|
Jaume Bach
Jaume Bach i Núñez neix a Sabadell al 1943. Estudia a la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, es gradua al 1969 i imparteix classes des de 1970. Obté el títol de Doctor en Arquitectura al 1991, i és Professor Titular d’aquesta escola des de 1998.
De 1965 a 1966 treballa com a col·laborador a l’estudi de MBM i entre 1966 i 1967 a l’estudi de Correa i Milà. Al 1978 com a Bach – Mora arquitectes, i al 1998 Bach arquitectes, amb el seu fill Eugeni Bach.
Ha impartit classes de Composició i Projectes i és membre del Tribunal Final de Carrera de l’ETSAB. Ha estat professor visitant a Urbino, Hannover i Dublín entre altres centres.
Ha impartit nombrosos seminaris i conferències, entre altres països, a Espanya, Alemanya, Àustria, França, Holanda, Itàlia, Eslovènia, Gran Bretanya, Irlanda, Finlàndia, Portugal, Romania, Estats Units, Argentina, Mèxic, Brasil, Veneçuela, Xile, Índia i Federació de Rússia.
La seva obra ha estat exposada a vàries ciutats d’Espanya i internacionalment.
Ha rebut nombroses distincions entre les quals hi ha el Primer Premi per l'adaptació litúrgica del Presbiteri de la Catedral de Parma (Itàlia), concurs internacional per invitació (2005), i diversos premis FAD: 1989 (Centre Cultural la Caixa, Palau Macaya), 1988 (Caves Raventós i Blanc), 1987 (Escola Jujol), 1982 (Estació de Muntaner).
Té també diversos “Brunnel Commendation” que atorga la International Awards for Outstanding Visual Design in Public Railway Transport: 1998 (Madrid), 1994 (Washington), 1992 (Madrid), 1989 (Utrecht). Medalla d’or a la Biennal de Buenos Aires 1987.
Més informació
Bach Arquitectes
De 1965 a 1966 treballa com a col·laborador a l’estudi de MBM i entre 1966 i 1967 a l’estudi de Correa i Milà. Al 1978 com a Bach – Mora arquitectes, i al 1998 Bach arquitectes, amb el seu fill Eugeni Bach.
Ha impartit classes de Composició i Projectes i és membre del Tribunal Final de Carrera de l’ETSAB. Ha estat professor visitant a Urbino, Hannover i Dublín entre altres centres.
Ha impartit nombrosos seminaris i conferències, entre altres països, a Espanya, Alemanya, Àustria, França, Holanda, Itàlia, Eslovènia, Gran Bretanya, Irlanda, Finlàndia, Portugal, Romania, Estats Units, Argentina, Mèxic, Brasil, Veneçuela, Xile, Índia i Federació de Rússia.
La seva obra ha estat exposada a vàries ciutats d’Espanya i internacionalment.
Ha rebut nombroses distincions entre les quals hi ha el Primer Premi per l'adaptació litúrgica del Presbiteri de la Catedral de Parma (Itàlia), concurs internacional per invitació (2005), i diversos premis FAD: 1989 (Centre Cultural la Caixa, Palau Macaya), 1988 (Caves Raventós i Blanc), 1987 (Escola Jujol), 1982 (Estació de Muntaner).
Té també diversos “Brunnel Commendation” que atorga la International Awards for Outstanding Visual Design in Public Railway Transport: 1998 (Madrid), 1994 (Washington), 1992 (Madrid), 1989 (Utrecht). Medalla d’or a la Biennal de Buenos Aires 1987.
Més informació
Bach Arquitectes
