L'inventari del patrimoni cultural immaterial del Vallès

 



 

Al llarg de la història, diferents organismes nacionals i internacionals han definit els conceptes de patrimoni i de cultura, amb l’objectiu de ser capaços d’identificar allò que té valor per a una comunitat i així dedicar-se per a preservar-ho. Actualment parlem de patrimoni immaterial, es considera així per la seva vinculació amb els usos socials.

  • El 2002 té lloc La Declaració d’Istanbul sobre el Patrimoni Cultural Immaterial, mirall de la diversitat cultural
  • El 2003 la UNESCO aprova la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial.
  • Per donar compliment a la convenció s’aprova el 2011 el Pla Nacional de Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de l’Institut del Patrimoni Cultural d’ Espanya, que a Catalunya despleguen la Direcció general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals i de la Direcció general d’ Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com l’Institut Ramon Muntaner.
 


Què volem dir amb patrimoni cultural immaterial?


Són els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.
Són tradicions o expressions vives que es transmeten de generació en generació i són recreades per les comunitats i grups infonent-los un sentiment d'identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.


 
L’inventari és l’eina per assegurar la identificació del patrimoni. Ens permet identificar i definir aquestes manifestacions culturals, que anomenarem element, amb unes dades bàsiques. La identificació és el primer pas per a la salvaguarda, tot i que s’emmarquen en un procés més ampli de recerca, sensibilitzacio, transmissió i difusió del patrimoni cultural.

Exemples a Catalunya
 


 
Des dels seus inicis, i gairebé ja abans de constituir-se oficialment, les primeres accions i grups de   treball van dedicar-se a temes de patrimoni.
 
  • Anys 40-50: moviment ciutadà per evitar l’enderrocament de la Casa Duran, que finalment es va declarar monument històric-artístic
  • Exposició en record del Bosc de Can Feu, patrimoni natural
  • Anys 70-80, participació en el debat del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat
  • Des dels anys 70 treballa per la promoció d’un Museu Tèxtil
  • Projectes de memòria oral: Les veus del tèxtil
  • Conservació i salvaguarda de la col·lecció d’imatgeria popular  de Pau Vila. Difusió de la col·lecció a través de l’exposició Carregats de romanços!
  • Exposició sobre la festivitat de l’Aplec de la Salut
  • I tot un llistat de ponències sobre oficis, dites, música, creences, tècniques...
     
 
 
El Vallès és una regió natural i històrica, situada a llevant de Catalunya, entre la serralada prelitoral al nord-oest  i la litoral al sud-est; i, els rius Llobregat i Tordera al sud i nord respectivament. 

Actualment el Vallès Occidental compta amb una població de 900.661 habitants, amb 23 municipis, i amb una extensió de 583,1 Km quadrats. Al Vallès Oriental trobem 400.375 habitants, amb 39 municipis, i en una superfície de 735 km quadrats. Per tant, estaríem parlant d’una població conjunta de 1.301.036 habitants i d’una superfície de 1318,1 km quadrats.
 
El Vallès, fins a la creació dels partits judicials a l’any 1834, havia estat sempre una unitat territorial. Dins de la Vegueria de Barcelona, ja al segle XII, hi trobàvem la sotsvegueria del Vallès.
Recentment, durant la II República (1931-1939), Pau Vila va proposar la divisió de Catalunya en 38 comarques agrupades en 9 regions, la qual partia dels llocs on es celebrava «el mercat». L’any 1987 es va recuperar la divisió de 1936 feta per la Generalitat de Catalunya.
Els aspectes físics-geogràfics, humans i històrics d’ambdós vallesos ens portarien a plantejar una unitat d’estudi cultural. La distinció entre les dues comarques és més una qüestió formal.
 

Divisió de Catalunya en vegueries i sub-vegueries, segons la relació de Joseph Aparici Mercadel, 1708


 

OBJECTIUS
 
  • Promoure el coneixement del patrimoni cultural immaterial del Vallès per part de la ciutadania, i ajudar a apropar-lo i integrar-lo en la vida, usos i expressions de les persones, col·lectius i institucions públiques i privades perquè el puguin incorporar com a element del seu desenvolupament i d’aquesta manera contribuir a la seva salvaguarda.
  • Conèixer i identificar el patrimoni cultural immaterial de les dues comarques administratives
  • Col·laborar en la construcció d’eines que ajudin a difondre el patrimoni identificat
  • Contribuir a la col·laboració i enfortiment de la xarxa administrativa i territorial entre els dos Vallesos
  • Aportar documentació i dades per a l’elaboració de noves propostes formatives entre la comunitat cultural i educativa
  • Difondre de manera exhaustiva i posar en valor el coneixement assolit entre els col·lectius que participen habitualment en temes de patrimoni immaterial
  • Fomentar el desenvolupament de plans culturals i socials per part de les administracions a través de les dades identitàriesAportar valor a la comarca del Vallès per a que entitats privades i públiques trobin trets identitaris comuns que permetin millorar la xarxa de col·laboracions ​

LES CATEGORIES

 
 








És una classificació que ajuda a definir i a explicar en què consisteix aquest patrimoni. La Convenció de la UNESCO en va establir unes, però no són tancades i aquí a Catalunya, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals en proposa 7, que són les que nosaltres farem servir:
 
1.      Activitats productives, processos i tècniques
Inclou els coneixements, tècniques, habilitats, usos i processos relacionats amb les activitats econòmiques i productives, i tots aquells altres aspectes relacionats a l’adaptació al medi, l’organització dels espais i significats del paisatge. També s’inclouen les activitats relacionades amb la producció, transformació i elaboració dels productes així com els sistemes d’intercanvi i/o donació.
 
2.      Creences, festes, rituals i cerimònies
Creences i pràctiques relacionades amb el temps d’oci, la festa, la natura, el medi i la protecció de l’individu o de la comunitat, així com els rituals i cerimònies que fan referències al cicle de la vida i a altres esdeveniments que defineixen i reforcen la comunitat i l’individu.
 
3.      Tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació

Expressions i tradicions orals, incloses les particularitats de la llengua i les variants dialectals. També hi trobem la literatura popular, els mites, les llegendes, les cançons, les dites, els acudits, les històries de vida i la memòria oral, així com les produccions sonores lligades a la comunicació col·lectiva.
 
4.      Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals
Representacions teatrals o artístiques - quan es tracta d’espectacles-, coreografies, danses, jocs i esports amb els seus instruments.
 
5.      Manifestacions musicals i sonores
Composicions i expressions musicals, instrumental o de veu, així com els sons lligats a les activitats de la vida individual o col·lectiva de la comunitat
 
6.      Salut, alimentació i gastronomia
Coneixements culinaris i dietes. Formes de conservació i elaboració d’aliments, així com els espais, temps i rituals associats a l’elaboració i consum dels mateixos. També els coneixements i les pràctiques relacionades amb la cura del cos i el tractament de malalties mitjançant l’ús de matèries primeres naturals.
 
7.      Formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social.
Formes d’organització i normes de conducta col·lectiva que organitzen i regulen espais i temps de caràcter familiar, polític, econòmic, social, laboral, festiu o religiós



Podeu consultar la pàgina web del projecte  al següent enllaç

 



 


 
Coordina i impulsa:








Amb el suport de: