Dijous 19 de maig, a les 7 de la tarda tindrà lloc la darrera sessió del cicle Temps de barbàrie (ahir, avui?) amb la representació teatral de Domicili inconegut, a càrrec del Grup Somdos Teatre, format per Josep Maria Roviralta (TIC Teatre, Teatre del Sol), David Serrano (Kalamar.SA teatre, Teatre del Sol) i Martín Cáceres (violoncel). Organitza la Secció d'Arts i Lletres (Veure invitació) + info Katherine Kressmann Taylor va escriure una novel·la visionària el 1938 amb la intenció de desvetllar les consciències nord-americanes. El nazisme només començava a ensenyar les seves urpes. I dos amics alemanys amb un negoci compartit als EUA s'intercanvien cartes durant dos anys (1932-1934), des de Munic i San Francisco. Una història d'una amistat trencada pel fanatisme i la intolerància. |
|
La secció de Territori i Espai urbà engega el Cicle Territori(s) Compartit(s) L’activitat tindrà lloc els propers 25 de maig, 15 de juny i 29 de juny a la seu de la Fundació. El Cicle es proposa esdevenir un lloc d’exposició, reflexió i accelerador de projectes vinculats al territori i a la ciutat. La sessió inaugural inclourà la presentació del llibre L'altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana. El cicle va dirigit a tots els membres de les diferents Seccions de la Fundació que hi estiguin interessats. Es poden fer les inscripcions a cada sessió a través del correu electrònic secretaria@fbc.cat Totes les sessions tindran lloc a la Seu de la Fundació (c. d'en Font, 1). LES SESSIONS Les sessions constaran de tres fases. Un Pròleg introductori al voltant d’un projecte vinculat al territori. Un Diàleg entre les persones assistents i un procés de Catàlisi mitjançant una dinàmica que provoqui reaccions i inquietuds. Pròleg La sessió començarà amb una exposició per part de la(les) persona(es) convidada(es). L’objectiu és presentar els elements principals d’una recerca, un escrit, una obra, un projecte destacant sobretot el punt de vista, la mirada, de l’autor; no es tracta tant de presentar el resultat final com de compartir la metodologia de treball i els aprenentatges adquirits. Aquesta intervenció mirarà d'interpel·lar els participants amb preguntes obertes per al diàleg. Diàleg + Catàlisi S’obrirà un diàleg amb l’objectiu és que les intervencions inicials interpel·lin als ponents però que progressivament evolucioni cap a una conversa oberta entre tots els assistents. El diàleg té l'objectiu de compartir coneixements, aportar visions pròpies i experiències complementàries al tema exposat al pròleg. Les reflexions cerquen generar nous enfocaments i accelerar projectes compartits. Programa (enllaç pdf) Dimecres 25 de maig a les 18:30h L'altre món rural. Reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana. Rosa Cerarols i Joan Nogué, geògrafs, coeditors del llibre. I amb la intervenció de Bernat Lladó, geògraf, autor d’un dels capítols. (veure invitació) Dimecres 15 de juny a les 18:30h Riu Ripoll. Representació de la identitat territorial. Joan Vila Puig i Elvira Pujol, creadors artístics i investigadors del col·lectiu artístic Sitesize. (veure invitació) Dimecres 29 de juny a les 18:30h Pulsació Urbana. Eina per a la revitalització de l’ús del carrer a través de la llum. Marta López, arquitecta, autora de la recerca entorn de la llum i l’espai públic urbà. (veure invitació) |
|
La Fundació a debat El dimecres 21 de setembre a les 7 de la tarda i a la seu de la Fundació, tindrà lloc la primera sessió de "La Fundació a debat". El Sr. Pere-A. Fàbregas, membre de la nostra Fundació i President Honorari de la Coordinadora Catalana de Fundacions, ens parlarà del funcionament de les fundacions del país i reflexionarà sobre les seves aportacions a la societat. Després de la seva exposició, s'obrirà un torn de paraules en què els membres de la Fundació Bosch i Cardellach podran realitzar les seves reflexions entorn del paper de la nostra Fundació avui en dia i en el futur proper. En aquesta sessió hi estan convidats, únicament, els membres d'aquesta Fundació. (veure invitació) |
|
Inauguració del curs 2022-2023 de la Fundació Bosch i Cardellach Fotografia de Jordi Borràs |
|
CURS SOBRE L’EVOLUCIÓ DEL TRANSPORT AL VALLÈS (s. XIX i XX) Octubre- novembre 2022 Com us vam notificar, aquest any, el curs d’història del Vallès porta com a títol: “L’evolució del Transport en el Vallès. (s. XIX i XX)". Aquest dimecres dia 19 d’octubre a les 7 de la tarda tindrà lloc la primera sessió que constarà de dues parts: Els camins abans de les carreteres. Esteve Canyameres Ramoneda i Josep Cruells Castellet Modernitzar el territori: la construcció de carreteres des de fa 200 anys. Teresa Navas Ferrer Abstrat de les sessions: Els camins abans de Carreteres. Es planteja la reconstrucció històrica aproximada sobre plànols de la xarxa de camins principals que hi havia al Vallès entre les rieres de Caldes i la de Rubí, abans de la construcció de les carreteres i els ferrocarrils, amb la identificació de les dues grans xarxes existents, la polièdrica d’origen antic, sobre tot romà, i la xarxa radial d’època medieval de camins rals i veïnals entre viles i sagreres de pobles. Es fa també una breu revisió de testimonis documentals de l’estat d’aquestes xarxes i les tipologies de camins que les composen, així com que ens ha quedat després de quasi dos segles de carreteres i ferrocarrils.
Esteve Canyameres Ramoneda, historiadorModernitzar el territori: la construcció de carreteres ara fa 200 anys. Un viatge enrere en el temps ara fa 200 anys ens permetria veure que el sistema de transports en l’àrea de Barcelona estava constituït pels camins antics, les carreteres reials que s’havien anat construint en el darrer terç del segle XVIII, de forma intermitent i amb prioritat respecte els accessos a la capital, i una activitat creixent de circulació comercial i industrial que demanava una renovació decidida de les infraestructures viàries. Les expectatives de transformar les vies tradicionals existents en carreteres aptes per al pas de tot tipus de carruatges es va començar a concretar amb l’establiment d’una planificació de carreteres bàsiques que va fixar els itineraris de les valls principals dels rius per unir l’anomenada “muntanya de Barcelona”, allà on es trobaven les ciutats manufactureres i intermèdies que eren, juntament amb Barcelona, els indrets més actius de la industrialització. Ara bé, els cicles de la construcció, sovint lents i irregulars, no van estar a l’altura de les expectatives de modernització que requeria el dinamisme dels intercanvis i, en el cas dels corredors de la depressió litoral i prelitoral, van haver d’esperar fins a finals del segle XIX per arribar a assolir un conjunt de carreteres amb servei a la gran majoria de poblacions de tota aquesta àrea geogràfica. Va ser aleshores quan les vies principals juntament amb les de caràcter local i els que es poden anomenar cinturons del Vallès, van anar conformant un sistema adaptat a un trànsit de relativa proximitat que era el reflex de la disseminació de l’activitat econòmica pel territori. El segle XX, amb la irrupció del cotxe, va introduir noves consideracions com el de la mobilitat metropolitana, per projectar unes vies pensades per a altes capacitats de circulació de vehicles, l’execució de les quals no es va portar a terme fins a la gran transformació de l’espai metropolità a partir de la dècada de 1960.
Teresa Navas Ferrer. Doctora en geografia i professora d’història de l’arquitectura i l’urbanisme a la UPC. |
|
El dimecres 26 d'octubre: Segona sessió del curs sobre l'evolució del transport al Vallès (s.XIX i XX) El Vallès en la formació de la xarxa ferroviària catalana (s.XIX) Pere Pasqual Domènech Catedràtic jubilat d'Història Econòmica de la UB, autor de varis llibres, tres d'ells sobre els ferrocarrils catalans. Abstract L’exposició s’iniciarà amb una introducció dedicada a precisar el context en el qual s’inicià la construcció de la xarxa ferroviària catalana, precisant quins van ser alguns dels protagonistes de la formació de les companyies i els seus objectius. Per passar a valorar el caràcter estratègic de l’estret de Montcada per a la sortida de les línies del Pla de Barcelona i, breument, el procés de construcció de les de Saragossa, de França i de Sant Joan de les Abadesses, que van determinar que el Vallès esdevingués una de les comarques amb una xarxa ferroviària més densa. Per acabar, es tractarà de l’evolució del tràfic de passatgers i de càrrega de les estacions de Sabadell (línia del Nord) per tal de precisar el seu respectiu comportament i, en general, les causes explicatives del seu moviment a llarg termini, així com l’impacte dels ferrocarrils en el desenvolupament econòmic vallesà. |
|