El Cant dels Nibelungs és una de les grans obres literàries que ens va llegar l’edat mitjana i una de les que més han influït la posteritat. Composta pels volts de l’any 1200, aquesta epopeia que celebra les proeses dels antics guerrers, talment com la Ilíada homèrica, ens ofereix una captivadora combinació de virtuts cortesanes i honors cavallerescos, però també d’odis, deslleialtats i carnatges d’allò més brutals. En aquest volum —que inclou el text alemany original— trobareu, per primera vegada en català, la bella història d’amor de Siegfried i l’encisadora Kriemhild; l’assassinat de l’heroi, traït a causa de la rivalitat entre dues dones; el destí del tresor dels nibelungs; un viatge funest al llunyà regne dels huns, i moltes altres meravelles. (veure més informació del traductor) (veure llibre) (veure cartell)

Dia: dimecres 4 de desembre de 2024
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït
Col·labora: La Llar del Llibre (veure web)
 

La Fundació Bosch i Cardellach inicia, el 15 d’octubre, el quart cicle de Cinema a la Fundació, una iniciativa que, com ja sabeu, intenta relacionar el fet cinematogràfic amb els més diversos esdeveniments socials i culturals. Conjuntament amb Cineclub Sabadell, organitzem, aquest curs, un cicle que hem titulat Malgrat el franquisme i que pretén mostrar un petit tast del cinema espanyol de qualitat que es va produir, contra tot pronòstic, durant els 36 anys de foscor que es van viure entre 1939 i 1975. No es tracta de mostrar films explícitament antifranquistes, sinó pel·lícules que, per la raó que sigui, van ser capaces de fer valer la seva vàlua artística, malgrat el context històric i la censura. Hem dividit el cicle en dos blocs: el primer és el d’ara, anys quaranta i cinquanta, amb dos títols representatius de cada dècada, i el segon es portarà a terme als voltants del mes de maig de 2025, anys seixanta i setanta, amb quatre pel·lícules més.
 
En aquesta primera part, projectem La torre de los siete jorobados (1944), d’Edgar Neville, una insòlita aproximació a l’estètica expressionista; Vida en sombras (1947), del sabadellenc Llorenç Llobet-Gràcia, utilització significativa del llenguatge cinematogràfic i apassionat homenatge al cinema; Surcos (1951), de José Antonio Nieves Conde, entre els esclats neorealistes i el més tradicional costumisme, i Muerte de un ciclista (1955), un dels millors films de denúncia de Juan Antonio Bardem. I, abans, la conferència introductòria sobre el cinema espanyol dels anys 40 i 50, a càrrec de Ferran Alberich, investigador cinematogràfic i restaurador. (veure programa) (veure cartell)

 

Conferència inaugural:

A càrrec de Ferran Alberich, investigador cinematogràfic i restaurador
 

 

La torre de los siete jorobados (1944),
d'Edgar Neville
Presentació: Esteve Badia

 

Vida en sombras (1947),
de Llorenç Llobet-Gràcia, i 
Bajo el signo de las sombras (1984),
de Ferran Alberich
Presentació: Ferran Alberich

 

Surcos (1951),
de José Antonio Nieves Conde
Presentació: Pere Cornellas

 

Muerte de un ciclista (1955),
de Juan Antonio Bardem
Presentació: Antoni Dalmases
 

El cor del pi negre (2026)
de Jaume Pujadas
(veure més informació)

 

 

 

 

Després de la sessió de Vida en sombras als Cinemes Imperial, el Ferran Alberich ens va fer saber de l’existència d’un documental de l’any 2016, rodat per un jove de 31 anys, basat en la pel·lícula de Llobet-Gràcia i també, en certa manera, en el que va significar la seva obra. Un cop visionat, hem cregut convenient  projectar-lo, perquè representa, de fet, poder tenir més informació sobre l’autor sabadellenc. També hem cregut convenient fer-ho el més aviat possible, ara que els espectadors de Vida en sombras teniu encara la pel·lícula ben present. (veure més informació)
 
Jaume Pujadas s’endinsa, a partir d’unes imatges que l’atrauen especialment, en tot el que va envoltar el redescobriment de Vida en sombras, a la sessió de l’1 de maig de 1973, amb la presència del propi Llobet-Gràcia, i el trajecte posterior, fins que la pel·lícula va ser considerada tot un clàssic del cinema espanyol dels anys 40. Entre d’altres testimonis, hi apareixen les entrevistes a Francesc Blanquer i Ferran Alberich, membres del Cineclub Sabadell d’aleshores i responsables de la descoberta del film. S’hi parla també d’alguns dels curts de cinema amateur de l’autor. I de la dicotomia realitat/ficció, exemplificada, en un final de mesurada bellesa, amb el contrast entre el blanc i negre i el color. (veure cartell)

Dia: dimarts 10 de desembre de 2024
Hora: 20:30h
Lloc: Cinemes Imperial
Preu: 6€ (gratuït membres de la Fundació Bosch i Cardellach i socis de Cineclub Sabadell)
Coorganitza: Cineclub Sabadell (veure web)

 

 

 
El segle XIX està marcat per una evolució tecnològica constant. Una de les principals aportacions fou el naixement de la telegrafia. Però, prèviament a la seva consolidació, es produí un pas previ amb el creació del telègraf òptic. Que fou el telègraf òptic? Per què servi? Quina utilitat tingué i quins foren els motius de la seva presència i la localització a Sabadell? Son algunes de les preguntes que es respondran, al llarg de la sessió organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach, amb motiu de la presentació del llibre dedicat al telègraf òptic a Sabadell. (veure cartell)

Dia: dijous 12 de desembre de 2024
Hora: 19h
Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (carrer d'en Font, 1)
Preu: gratuït

Com cada any, la Fundació Bosch i Cardellach participa en l'edició del Cafès Científics organitzats conjuntament amb l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l'Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC), l'Astronòmica de Sabadell, La Ruda amics de Can Deu per a l’agricultura ecològica, la Unió Excursionista de Sabadell (UES) i la l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. 

L’objectiu dels Cafès Científics és oferir als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de parlar en un ambient distès i intercanviar opinions sobre temes científics amb persones expertes de referència. L’espai escollit per a aquesta conversa entre ciència i societat torna a ser Bar de la Unió Excursionista de Sabadell (c/ De la Salut 14-16 Sabadell) i les xerrades defugen de les tradicionals conferències magistrals per cercar un ambient més propens pel diàleg i l’intercanvi d’opinions, mentre les persones ponents i assistents prenen un cafè, un refresc o una cervesa.

Enguany, el Cafè Científic de la Fundació Bosch i Cardellach portarà per títol La invasió de la intel·ligència artificial i serà a càrrec de Pedro Messeguer, investigador en Intel·ligència Artificial. L'acte tindrà lloc al bar de la Unió Excursionista de Sabadell (c/ de la Salut, 14-16 de Sabadell) el proper dimarts 17 de desembre a les 19h. L'entrada és lliure però requereix una consumició al bar. (veure cartell)

L'any 1997, en un hotel de Nova York, el campió d'escacs Gari Kasparov s'enfrontava per segona vegada a Watson, un programa desenvolupat per IBM. En la sisena i definitiva partida, Kasparov va abandonar en el moviment 19. Aquest va ser el primer gran èxit mediàtic de la Intel·ligència Artificial (IA) que va marcar el començament d'una sèrie d'avanços espectaculars que han culminat —ara com ara— amb la IA generativa.

Què ha passat perquè avui la IA sigui vista amb sorpresa i, a vegades, fins i tot amb por? De tot plegat, en parlarem en aquest cafè científic. Parlarem dels darrers avanços i de l'impacte en la cultura i en la nostra vida quotidiana. I una cosa important: aprendrem a no tenir por a la IA.

Dia: dimarts 17 de desembre de 2024
Hora: 19h
Lloc: Bar de la Unió Excursionista de Sabadell (carrer de La Salut, 14-16)

Ciència per Nadal a Sabadell és un projecte iniciativa de la Fundació Bosch i Cardellach amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell i el Centre de Recursos Pedagògics Sabadell-Sant Quirze, que pretén fomentar el coneixement de la metodologia científica a través de l'anàlisi d'un tema científic d’impacte.
 
Neix inspirat en les “Christmas Lectures” que des del 1825 celebra la Royal Institution de la Gran Bretanya i en les “Converses per entendre el món actual” organitzades per l’IES de Castellar del Vallès i té com a principal objectiu divulgar dins la societat sabadellenca els mètodes que utilitza la ciència per elaborar i validar els seus resultats.
 
Ciència per Nadal a Sabadell té lloc als volts de Nadal amb periodicitat anual. Cada edició gira a l'entorn d'un tema científic concret que es tria per la seva actualitat o rellevància social. El seu anàlisi es realitza en dues vessants, una docent amb la participació d’estudiants d’ensenyament secundari de Sabadell i una altra social destinada a tota la ciutadania consistent en una conferència-col·loqui sobre el tema de l’any.
 
El vessant docent del projecte es dirigeix als estudiants de centres d’ensenyament secundari de Sabadell, proposant-los treballar algun aspecte del tema escollit  tot utilitzant  la metodologia científica. Aquest treball es realitza durant el primer trimestre de curs i compta amb l'assessorament d'un ponent científic del tema escollit, treballant les dades, formulant hipòtesis, una síntesi en format pòster, i unes conclusions. El treball conclou en un acte públic on es presenten els resultats dels treballs realitzats i en el que el ponent imparteix una conferència i respon les preguntes de l’alumnat que li fan “in situ”.
 
El projecte de Ciència per Nadal, que arriba a la 7ena edició aquest 2024, té com a finalitat familiaritzar els joves estudiants i la ciutadania amb els mètodes que fa servir la ciència per generar coneixement. Un projecte on hi col·labora també un grup d’entitats: El Gremi de Fabricants de Sabadell, la Delegació al Vallès Occidental del Col·legi de Metges  de Barcelona, Enginyers Industrials de Catalunya-Delegació del Vallès i Codelearn (amb els obsequis a l’alumnat).
 
 
Un centenar d’alumnes han participat a l’edició d’enguany amb l’Institut Ramar2, Institut Jonqueres, Institut Crusafont i l’institut Pau Vila i seran els protagonistes de l’acte final per compartir la seva feina del treball de síntesi durant el curs amb el mètode científic sobre l’origen i evolució de l’univers, el proper dimecres 18 de desembre, al matí, a l’Auditori de Cal Balsach – Centre Cívic de la Creu Alta de Sabadell.

La voluntat, però, dels organitzadors és que el projecte surti de les aules i sigui assumit progressivament per tots els sabadellencs i sabadellenques. A través de la revisió de casos concrets de generació de coneixement científic es pretén que els ciutadans coneguin les peculiaritats de la manera de treballar dels científics i, sobretot, aclarir què separa el coneixement científic d’altres propostes “alternatives”, tan de moda en l’actualitat. (veure cartell)
 

Codelearn ofereix a tots els participants a Ciència per Nadal a Sabadell un mes gratuït de formació extraescolar al seu centre. Aquest correspon a 4 hores de formació en programació repartides en un mes.
El val es lliurarà personalment el 18 de desembre , dia de l'Acte Final de Ciència per Nadal a Sabadell.
El jurat avaluador, format pels organitzadors de Ciència per Nadal, atorgarà un màxim de 3 premis al millor/s pòster/s. L'autor/s rebran com a reconeixement un xec regal acreditatiu que els permetrà realitzar un  Casal Tecnològic d'Estiu. Aquest consta de 20 hores durant una setmana, en horari de les  9 a la 1,  i dedicades a un temari concret a  escollir dins de les més de 10 opcions, que ofereix Codelearn https://codelearn.cat/campus-tecnologics/ . 
El xec es lliurarà personalment el 18 de desembre , dia de l'Acte Final de Ciència per Nadal a Sabadell.
 

L’Anna Rigol Parera és doctora en Química per la Universitat de Barcelona i des del 2003 és Professora Titular del Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica d’aquesta mateixa universitat. La seva carrera científica va començar amb la seva Tesi Doctoral sobre la interacció d’isòtops radioactius en sòls afectats per l'accident de Txernòbil i en el marc de diferents projectes europeus finançats pel programa EURATOM, en col·laboració amb grups de recerca de Rússia, Bielorússia i Ucraïna. Els seus interessos de recerca es centren en el desenvolupament i l'aplicació de mètodes analítics per a l'estudi del comportament d'isòtops radioactius i altres contaminants persistents en sòls, així com contribuir en la millora de la predicció de l’impacte ambiental d’un episodi de contaminació i la cerca de materials sorbents adequats per a la remeiació d’àrees contaminades.
Actualment Rigol participa en el projecte europeu “Towards effective radiation protection based on improved scientific evidence and social considerations - focus on radon and naturally occurring radioactive materials” (900009- RADONORM) finançat pel H2020 Euratom Research and Training Programme 2019-2020 i és investigadora principal del projecte “Nuevas herramientas de apoyo a la toma de decisiones en escenarios complejos afectados por la presencia de radionucleidos” (PID2020-114551RB-I00) finançat pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (MICIU/AEI/10.13039/501100011033) i del projecte “Desarrollo e implementación de una aplicación para la determinación rápida y simultánea de emisores alfa y beta mediante deconvolución de espectros de centelleo líquido” (SUBV-12/2023) finançat pel Consejo de Seguridad Nuclear.
Des del 1995 és membre d'un grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya i actualment n'és la investigadora principal (2021 SGR 01342). Des d'octubre del 2018 és directora del Laboratori de Radiologia Ambiental de la Facultat de Química, acreditat per ENAC segons els requisits de la norma UNE-EN ISO/IEC 17025 per a l’anàlisi d'isòtops radioactius en aigua, biota, aliments, sòls, sediments i filtres de captació atmosfèrica, entre d'altres; i és investigadora principal de contractes amb el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i convenis amb el Consejo de Seguridad Nuclear, relacionats amb la vigilància radiològica ambiental. És membre de la Plataforma Nacional d'R+D en Protecció Radiològica, de la Societat Espanyola de Protecció Radiològica i de la Societat Catalana de Química.
Finalment, també ha participat en experiències divulgatives com l’organització de tallers a l’espai Estació Ciutat, una coproducció del CCCB i de l’Institut de Cultura de Barcelona, en el marc de l’exposició ‘Després de la fi del món’, en la que es va fer difusió científica mediambiental a alumnes de secundària i a la ciutadania (2017-2018); la formació sobre el terreny a pagesos i membres implicats en el sector agrícola en l’ús de procediments de millora dels sòls, basats en l’addició de biocarbó, per a una agricultura més sostenible, en el marc d’un projecte divulgatiu finançat per la Generalitat de Catalunya (2019-2020); i la participació en la jornada Medi ambient i societat: pautes per a la gestió ambiental (2019).

Comparacions de la distribució d’isòtops radioactius

La radiació és l'emissió, la propagació i la transferència d'energia en qualsevol medi en forma d'ones electromagnètiques o partícules. La radiació ionitzant és aquella que interacciona de manera més agressiva amb nosaltres, doncs és capaç d’alterar les nostres molècules constituents i, a la Terra, en podem trobar de dos tipus: a) radiació d’origen natural que prové dels materials constitutius de la Terra i de l’espai, i  b) radiació que prové de la manipulació que els humans fem de materials radioactius. 
Com que a partir de certs nivells la radiació ionitzant, tant d’un origen com de l’altre, és susceptibles de causar-nos danys, s’han establert centres de mesura de la radioactivitat organitzats en diverses xarxes de vigilància, per monitoritzar les variacions de diversos radioisòtops en matrius ambientals (sòls, aliments, aigües, organismes, etc.). A Espanya el “Consejo de Seguridad Nuclear” és l’organisme públic que s’encarrega de coordinar aquestes xarxes https://www.csn.es/ca/sistema-de-vigilancia-ambiental-en-espana, amb nombroses estacions i laboratoris que recullen o obtenen periòdicament dades referents al contingut de radioisòtops d’interès en els diversos compartiments ambientals. Si accediu al seu mapa interactiu podreu veure tant la localització de les estacions de presa de mostra com les dades enregistrades en cadascuna d’elles. 
 

El projecte Ciència per Nadal a Sabadell s’inspira amb les “Christmas Lectures” de la Royal Institution de la Gran Bretanya que van començar com a conferències de divulgació científica a Londres, el 1825. Actualment són tot un fenomen mediàtic mundial retransmès per la BBC.
 

 
2018 “La reescriptura dels gens”
Ponent: Dr. Antoni Granell Richart
2019 “La Taula Periòdica dels Elements Químics”
Ponent Dr. Xavier Roqué Rodríguez
2020 “La recerca de vacunes: Des de la verola a la covid-19”
Ponent: Manel Cervantes
2021 “Com és una dieta equilibrada?”
Ponent: Dr. Claudi Mans
2022 “Les fluctuacions del clima”
Ponent: Dr. Santiago Giralt
2023 “L’evolució de l’univers”
Ponent: Dra. Carme Jordi
2024 “La Contaminació Radioactiva”
Ponent: Dra. Anna Rigol
 

Dilluns 18 de desembre de 2024

MATÍ
Acte final del projecte amb estudiants dels Instituts, professorat, autoritats i la ponent Dra. Anna Rigol Parera, Professora de Química Analítica de la Universitat de Barcelona (UB) que impartirà la conferència: “La Contaminació Radioactiva”.
Hora: 10h. Auditori de Cal Balsach. Centre Cívic de la Creu Alta.
Carretera Prats de Lluçanès, 16. Sabadell. Entrada lliure. (veure invitació)

TARDA
“La Radioactivitat: Preguntes i Respostes”
Conferència-col·loqui a càrrec de la Dra. Anna Rigol Parera.
Hora: 19h. Auditori Fundació Bosch i Cardellach.
Carrer d’en Font, 1. Sabadell. Entrada Lliure. (veure invitació)