Titols i resum a tot arreu
Del 7 d'octubre fins el 25 de novembre, tots els dimecres de 19 a 21h amb modalitat virtual de formació. Sessió inaugural el 7 d'octubre a càrrec d'Òscar Jané (Universitat Autònoma de Barcelona) amb el títol "La recerca local i comarcal: una necessitat, una eina de país". És necessària la inscripció prèvia. 
Cronistes, arxivers, bibliotecaris, metges, estudiosos i molts altres han desenvolupat, i desenvolupen, una feina important: l’estudi de la història local, la més propera a nosaltres i sovint la més desconeguda, la qual no s’acostuma a estudiar a l’escola ni a altres llocs acadèmics, essent la gran oblidada. Per comprendre el procés històric, pensem, és bàsic conèixer com van viure els seus protagonistes, els homes i les dones de cada lloc, de cada poble, ciutat i/o comarca. Aquesta visió ens pot relligar el procés històric general amb el més particular i amb la quotidianitat de llurs protagonistes, produint-se una retroacció. Com és conegut, l’estudi del que és particular ens acosta a allò que és universal. Recuperar aquesta història vol dir, entre altres, posar en valor figures i fets que han contribuït a formar el nostre present i dignificar el nostre patrimoni. Són els estudiosos i estudioses que ens han recuperat i restituït la memòria local i l’han fet universal. A partir d’aquestes aportacions volem bastir aquest VII Curs d’Història del Vallès.

La Fundació Bosch i Cardellach, conjuntament amb altres centres d’estudi del Vallès, l’Ajuntament de Sabadell, l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), els Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament, i la CORE en Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), volem aprofundir en el coneixement d’aquests homes i dones que han estudiat el nostre entorn més proper.

El curset es durà a terme entre octubre i novembre de 2020 de forma presencial i telemàtica alhora. Va adreçat a professors, estudiants i ciutadania en general. Constarà de 8 sessions a càrrec d’historiadors i estudiosos locals que ens presentaran les seves recerques, algunes inèdites, de la comarca. La sessió inaugural serà el dia 7 d’octubre a la Fundació Bosch i Cardellach i anirà a càrrec d’Òscar Jané, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB. La resta de ponències entre el 14 d’octubre i el 18 de novembre, els dimecres de 19 a 21h a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach.




Programa
(Veure currículums dels ponents)

Del 7 d’octubre al 18 de novembre, de 19h a 21h, amb modalitat virtual de formació.

 

7 d’octubre

  • La recerca local i comarcal: una necessitat, una eina de país. Sessió inaugural a càrrec d’Òscar Jané (Universitat Autònoma de Barcelona). Oberta a tothom. 

14 d’octubre

  • Marian Burguès i el Sabadell del seu record, a càrrec de Josep Alavedra (Fundació Bosch i Cardellach).
​A través d’alguns «batecs i fets dignes d’ésser esmentats» del terrisser Marian Burguès (1857-1932) -els quals va deixar escrits i dibuixats- i també de les seves col·laboracions a la premsa local podem fer un recorregut pel Sabadell de gran part de la segona meitat del segle XIX i dels primers trenta anys del segle passat. Marian Burguès amb un llenguatge planer, divertit i sovint crític ens apropa la vida local i els seus costums però també ens mostra el seu pensament i compromís amb la cultura i la llibertat de pensament fruit de la seva intensa activitat social, cultural i artística. 
 
  • Lluís Subirana, historiador i divulgador de la sardana catalana, a càrrec de Josep Lluís Martín Berbois (Fundació Bosch i Cardellach). 
​La conferència ressegueix la trajectòria vital i els nombrosos treballs sobre la sardana catalana de l'historiador Lluís Subirana. Aquest va ser una persona amb una àmplia i notable presència a la societat cultural sabadellenca durant molts anys i que va deixar una important empremta allà on va participar. Tanmateix cal destacar la seva obra historiogràfica amb nombrosos llibres que van aportar valuosa informació, fins aleshores desconeguda, en el camp de la sardana a Sabadell i Catalunya, una temàtica que havia quedat força relegada en el món historiogràfic en general. La gran tasca realitzada per Subirana va ser reconeguda amb diversos reconeixements com la Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural.
 

21 d’octubre

  • Ramon Pujades Serratosa, autor d’un retrat del Sentmenat de finals del segle XIX, a càrrec de Jaume Verdaguer (Grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat).
El Dr. Ramón Pujades Serratosa va ser metge de Sentmenat a finals del segle XIX i per aquells temps es creaven concursos per part de les diferents Acadèmies de Medicina, sobre estudis mèdics centrats en alguna població, d'ací les Memòries "Médico-Topográficas", que es van començar a fer l'estudi de les epidèmies i finalment es van convertir en autèntiques fotografies de les poblacions de les quals escrivien. La Memòria Médico-Topográfica de Sentmenat va ser premiada l'any 1889 per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. En Jaume Verdaguer ens portarà a donar una volta pel Sentmenat de 1889 seguint les passes del Dr. Ramón Pujades Serratosa.
 
  • Vicenç Plantada, un excursionisme pràctic a Mollet del Vallès, a càrrec de Jordi Bertran i Joan Armangué (Centre d’Estudis Molletans).
​Vicenç Plantada (1839-1913) és el primer erudit molletà. Un home polièdric que situarà Mollet a l’escena catalana. En aquesta sessió descobrirem qui era i ens centrarem en una de les seves facetes. L’Associació d’Excursions Catalana va arribar amb interessos arqueològics a Mollet. Va trobar en Plantada un actiu «delegat local» que dugué a terme una fonamental funció d’intermediació amb l’Associació, des de la qual va difondre aspectes culturals relacionats amb Mollet i el Baix Vallès. La seva militància excursionista, alhora, li serví per a consolidar la seva posició dinamitzadora del catalanisme cultural al territori.
 

28 d’octubre

  • La llavor del Llegendari Català: els germans Francesc i Maria del Pilar Maspons i Labrós, a càrrec de Joan Armangué (Centre d’Estudis Molletans).
Les excursions privades de Maria del Pilar Maspons (1841-1907) arreu del Vallès van obrir pas a la difusió literària del patrimoni llegendari català. Seguint el seu exemple, Francesc Maspons (1840-1901) arribà a ser un dels pioners de l’excursionisme català, però també el punt de partença de l’estudi comparatiu del nostre patrimoni folklòric. En aquesta ocasió ens centrarem fonamentalment en l’estudi del mite de les dones d’aigua de Riells del Fai.
 
  • Cardús contra Ragón. Dues maneres d'historiar Terrassa, a càrrec de Marcel Taló Martí (Centre d’Estudis Històrics de Terrassa).   
​Aquesta ponència analitza i compara la trajectòria de Baltasar Ragón i Salvador Cardús: què van estudiar, com i quin impacte ha tingut. Representen dues maneres diferents i oposades de fer història: de la figura de l'historiador professional, que consulta, treballa i interpreta les fonts documentals a l'erudit local que col·lecciona records i retalls de premsa. Finalment, es discuteixen riscos i virtuts de cada opció.
 

4 de novembre

  • Bonfill Garriga i Puig, un metge al servei de la promoció de la vila. Sant Cugat del Vallès, 1905, a càrrec de Jordi Casas (Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat).
​Bonfill Garriga, influït per l’higienisme de finals de segle XIX i principis de segle XX, va fer una topografia mèdica (1905) sobre Sant Cugat del Vallès, en la qual, a part d’una descripció sanitària molt àmplia, feu una reivindicació de la vila com a lloc sanitós per anar-hi a viure. En aquest sentit, deixava constància de la presència de la figura de l’estiuejant, la qual s’havia fet notar des d’un anys abans. El mèrit de Garriga, fou encertar el caràcter residencial que tindria la vila temps a venir per als barcelonins, fonamentalment.  
 
  • Joan Auladell, químic al matí, historiador a la tarda, a càrrec de Domènec Miquel (Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat). 
​Joan Auladell va néixer el 1919, en una època en la que els xicots que volien estudiar havien d’anar a Barcelona o alguna escola religiosa de Sabadell o Terrassa. L’atrapà la guerra, camp de concentració i finalment estudià química. Va treballar al Laboratori d’Assaigs, cosa que li proporcionava la tardes lliures per a dedicar-se a la història, essent un assidu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La formació científica en va fer un personatge positivista, molt atent a l’exactitud de les dades. La seva principal recerca va girar entorn del monestir de Sant Cugat. En la dècada de 1940 formà part d’un grup d’estudiosos que intercanviaven informació, amb Josep Mª Madurell, arxiver de protocols, Josep Serra Roselló que treballava a ca l’ardiaca i en Salvador Cardús de Terrassa.
 

11 de novembre

  • Somiadors i pràctics a la Cerdanyola de 1900-1950, un món contraposat: R. Garriga, C. Buigas i J. M. Roviralta, a càrrec de Miquel Sánchez (Grup d’Estudis Les Feixes de Cerdanyola).
Presentació de tres personatges, molt contraposats, però que no van ser res més que el fruit d'una societat, sempre en lluita i amb manca de llibertats, dominada per cacics, l'Església, l'Exèrcit i les forces de repressió. El poeta Garriga no era més que un somiador, col·leccionista de floretes; l'enginyer Buigas va ser un altre somiador, amb el cap ple de llums, pardals i fonts, sense gaudir mai d'un duro; i l'enginyer Roviralta va ser l'home d'empresa, forjador de fàbriques i projectes d'èxits; a través seu, el modernisme s'expressava a la revista "Luz"; acusat de republicà, catalanista i maçó, pels militars vencedors, va haver de vendre el seu patrimoni al mecenes de Franco, el financer March.
 
  • Antoni Vergès i Mirassó (1832   - 1874). Mossèn i historiador de Castellar del Vallès, a càrrec de Roger Rocavert i Oriol Vicente (Centre d’Estudis de Castellar del Vallès – Arxiu d’Història). 
​Mn Antoni Vergès i Mirassó publicà diversos llibres, principalment de teologia i religió. L’interès de l’autor per la història i el patrimoni arquitectònic, principalment religiós, el dugué a escriure un recull històric de Castellar del Vallès i un altre sobre el Monestir de Sant Llorenç del Munt, monestir que ajudà a reconstruir. El Dr. Vergès i Mirassó fou un home d’església, de família benestant, de la seva època. Un exemple d’erudit local.
 

18 de novembre

  • Protagonistes de la historiografia a Santa Perpètua de Mogoda: Fermí Vinyals, Joan Soley, et altri, a càrrec d’Ernest Vilàs (Cercle de Recerques i Estudis Mogoda).
Fermí Vinyals i Joan Soley han estat al segle XX els impulsors del coneixement de la història de Santa Perpètua de Mogoda. Vinyals va abocar a la seva Història de Santa Perpètua de Mogoda. De la Prehistòria als primers anys del segle XX (1994) el resultat de molts anys de recerca erudita pels arxius catalans i les descobertes arqueològiques al subsòl del territori perpetuenc. Soley, menys ambiciós, ens llegà la seva visió personal de l’evolució de la història del segle XX en diferents texts que el CREM aplegà en un volum, Les cròniques d’en Sila (2006). Els pares de la historiografia perpetuenca van anar acompanyats pels membres del Grup Pro Arqueologia i Història i d’altres afeccionats als fets del passat i, tots plegats, han dotat a la memòria comú d’un important pòsit de coneixement.
 
  • Balanç del curset i noves propostes pels propers, a càrrec de la Fundació Bosch i Cardellach. 

25 de novembre

  • Projectes dels centres d’estudi al Vallès. Taula rodona amb la presència de representants dels centres d’estudi, M. Carme Jiménez (IRMU) i Francesc Viso (CCEPC). Sessió oberta a tothom. Enllaç d'accés: https://videoconferencies.ccepc.org/b/fun-ybq-bd5 
 

Formació
Curs de modalitat virtual de formació. Les persones inscrites rebran un enllaç exclusiu per fer el seguiment de les sessions. En cas que la situació sanitària ho permetés, el curs es faria presencialment a la Fundació Bosch i Cardellach.
 
Reconeixement acadèmic
Inclòs al Pla de Formació de Zona del Departament d’Ensenyament. Es certificarà la participació.

Preu
30 € per a totes les sessions (15 € per a estudiants de la UAB, majors de 65 anys, membres i/o socis dels Centres d’Estudis de la comissió organitzadora). Gratuït per al professorat adherit al Pla de Formació de Zona del Departament d’Ensenyament. Participació a una sola sessió: 5 € (3 € quota reduïda).
 
Inscripcions
Es requereix inscripció prèvia a la Fundació Bosch i Cardellach (www.fbc.cat), trucant al 93 725 85 64, o per mail a secretaria@fbc.cat.
Formulari d'inscripció al curs
Si formes part del col·lectiu de professorat, fes la teva inscripció al curs aquí.

        



Organitzadors
Centre d'Estudis de Castellar del Vallès Arxiu d'Història).
Centre d'Estudis Històrics de Terrassa
Centre d'Estudis Molletans
Cercle de Recerques i Estudis de Mogoda
Fundació Bosch i Cardellach
Grup d'Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat
Grup d'Estudis Les Feixes de Cerdanyola
Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat
Universitat Autònoma de Barcelona-CORE Patrimoni Cultural

 
Col·laboren
Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
 


Amb el suport de

            


 

Comparteix

Activitats previstes