Dijous 18 d'abril, tindrà lloc el Dia de l'Autor. Enguany comptarem amb la presència de l'escriptor, traductor i periodista Sergi Pàmies. Josep M. Ripoll i Roc Casagran conversaran amb Sergi Pàmies sobre el seu univers literari. Acte organitzat per la Comissió del Dia de l'Autor.
|
Sergi Pàmies (París, 1960). Escriptor, traductor i periodista.
Cal destacar la seva tasca com a traductor, principalment del francès al català i al castellà, i la publicació d'un gran nombre d'articles periodístics en diferents mitjans de comunicació com ara El Temps, El País i La Vanguardia, entre d'altres. Des de fa anys és col·laborador habitual en diferents programes de ràdio.
Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà i al francès, i té obra traduïda a l'alemany, l'anglès, el gallec, el grec i l'italià.
Sergi Pàmies López neix a París el 26 de gener del 1960. És fill de l'escriptora Teresa Pàmies i del secretari general del PSUC Gregorio López Raimundo, activistes polítics exiliats a França durant la dictadura franquista.
Fins als onze anys viu a Gennevilliers, ciutat de la perifèria parisenca: "Dels vuit als onze anys són els millors anys de la meva vida, i de molt. M'ho vaig passar molt bé. Vivíem en un barri pobre, teníem molt d'espai per jugar, no teníem tele, anava al cine quatre cops a la setmana, estudiava música al conservatori, jugava a futbol amb l'equip oficial del barri, feia moltes coses, i els meus pares, amb les seves activitats polítiques, ens portaven a mi i als meus germans, sempre amunt i avall, no ens deixaven mai amb ningú, viatjàvem… era collonut." (Avui, 18 de novembre del 1990).
El juliol del 1971 la família es trasllada a Barcelona. El jove Sergi s'ha d'adaptar a la nova situació, i a l'escola, descobreix el català. En aquesta època la seva mare inicia la carrera literària amb la publicació de Testament a Praga (1971). Quan Sergi Pàmies torna del servei militar obligatori treballa d'administratiu en una gestoria i més tard de comptable en una empresa de mobles. Aviat, però, comença a escriure contes, i el 1985 en porta uns quants a l'editor Jaume Vallcorba, de Quaderns Crema, que els publica sota el títol T'hauria de caure la cara de vergonya (1986). Un any després publica el segon recull, titulat Infecció, i es preparen les traduccions castellana i francesa d'ambdós llibres.
Més informació
escriptors.cat
